RetadoR

Era el dia 1 d’agost de 1965 quan el primer equip de futbol del Centre Esportiu Roda (aleshores, coses del temps, es deia Centre Deportiu) va tocar el cel, futbolísticament parlant. Tot i que, la temporada 1963-64 s’havia tancat en fals: no es concretaven renovacions de jugadors, com en Seuma i l’Arbat, i  la junta directiva havia fet una escampada, resistint només en Joan Corominas –àlies, Nano Bassas-, etern component de l’equip, i pocs més, ningú no podia sospitar que acabant d’aquesta manera, la següent temporada seria una de les més glorioses de l’equip rodenc. Efectivament, aquell primer d’agost de 1965, com diem, es va jugar, a Vic, la final de la Copa Catalana, sector Barcelona (abans es disputava per sectors repartits per províncies). Van arribar a la final els equips del CD Roda i del Carme, eliminant respectivament l’Imbesa i el Casserra. El títol se’l va emportar l’equip osonenc que va derrotar a l’equip de l’Anoia per 5 gols a 1. Malgrat la claredat del resultat final, les cròniques diuen que l’equip del Carme era un bon conjunt, però el contracop rodenc va resultar letal.

Fa unes setmanes, el capità de l’equip de Roda que va jugar aquella final ens ha deixat. En Pere Arbat i Casadellà, que, tot i fer de defensa, va fer un dels cinc gols rodencs (els altres els van fer: Alfaro, per dos cops, Vila i Escarravill -àlies “Nan”), era conegut com un “home de futbol” a Roda. Mítiques eren les tertúlies de bar que ell i d’altres protagonitzaven els dissabtes a la tarda i els diumenges al migdia, quan només hi havia dos canals de televisió i els partits de futbol es televisaven en compta-gotes. Si hom volia aprendre de futbol, només s’havia de posar a prop i escoltar. Ell, que per motius professionals, havia viatjat per mig món només tenia el cor futbolístic per a dos equips, el Barça i el Roda. Era soci dels dos clubs i, mentre va poder, no es perdia cap partit. Va ser fundador, també, de la Penya Blaugrana de Roda de Ter, motiu pel qual se li va assignar permanentment l’honor de ser el soci número 4. Un número baix, talment com els dorsals que aleshores duien els defenses titulars.

De forma molt encertada, el Centre Esportiu Roda va retre un homenatge als components d’aquest equip, l’any 2005, en complir-se quaranta anys de la consecució d’aquest mític trofeu. Qualsevol excusa és bona per a rememorar fets importants del nostre passat més o menys recent i, per això, s’ha cregut oportú recordar, en aquestes pàgines, a l’Arbat, a l’equip, a un poble i a una època.

Jaume Salés

(Aquest article forma part del reportatge publicat a El 9 Nou el divendres 3 de maig de 2013, en l’especial «Osona Nord»)

Tweet