Comentant “El joc dels miralls”, d’Andrea Camilleri

En aquesta novel·la negra moderna hi trobem una nova aventura de Montalvano en estat pur. Amb la Lívia segueixen conversant per telèfon i barallant-se tan aviat com poden, en un clima de gelosia mútua que sura en l’ambient. L’equip d’en Montalvano segueixen sent peces claus complementàries; per exemple, en Catarel·la, a part de posar nerviós al comissari per a gaudi del lector, és clau desmuntant ordinadors dins dels quals no només hi ha xips i circuits integrats; en Mimí Augello aplica els seus dots de “Don Juan” per a obtenir informació necessària; o en Fazio, mà dreta operativa del Salvo Montalvano.Joc_dels_miralls-El

També hi trobem el personatge contrari al comissari protagonista, el periodista de Televigata Pippo Ragonese, mantenint els dos la seva relació enemistada i enquistada de fa temps. I, com no?, no hi pot faltar la dona que enamora, que fa dubtar i que cala fons a en Salvo Montalvano, la Liliana Lombardo, encara que, en alguna seqüència, el porti a vendre.

El joc dels miralls és l’expressió usada per intentar esmascarar la realitat i fer impossible la investigació. Impossible no, però difícil sí; tot i que no hi cas que resisteixi la paciència d’en Salvo Montalvano.

 

Jaume Salés i Malian

Juny 2015