“L’altra”, de Marta Rojals

A “L’altra”, el primer que et sobta és descobrir una prosa fresca, un estil nou, directe, veloç, del narrador que aviat converteixes en narradora. El llenguatge, tot i que de nivell literari alt, és planer, com el que es parla al carrer; fins i tot, amb vocals duplicades o triplicades que ajuda a donar l’entonació correcta i escaient. De seguida empatitzes amb l’Anna, la veus com l’espavilada de la colla, ja que d’en Manel –en Nel, per ser exactes- en veiem el seu caràcter particular que no segueix la lògica de la narradora.

L’Anna té un passat familiar i personal que li amotlla la seva personalitat d’adulta, però s’explica tan ben dosificada que t’hi porta de forma natural, sense que hom se n’adoni, a veure-la així. En canvi, a en Nel, la parella de l’Anna, li pesa la seva família: els seus pares –sobretot la mare- que prefereixen aparentar abans de ser realistes, i la germana, la Laura, que ajuda a distorsionar l’aparent sintonia de la parella.

laltra_marta-rojals_libro-OMAC364      Podríem dir que tant a en Nel com a l’Anna els afecta la crisi dels quaranta; ell ja els té i a ella li falten dos anys; ell ho expressa de manera introspectiva, depressivament, veient-se i trobant-se descol·locat en una societat moderna que es pensava tenir a mida; a ella, li provoca una injecció de joventut trobant un complement sexual amb un jove –en Teo-, que és sord degut a un accident que va patir. Aquesta història de l’Anna i el Teo, però, va agreujant aquestes dues manifestacions d’ella i en Nel, fins al punt que no veus la manera com finalitzarà, degut a la incongruència de l’Anna, que vol quedar embarassada d’en Nel però es passa el dia buscant l’excusa per fer sexe, amb precaucions, amb en Teo.

Tot aboca, però, a un final sobtat, amb més incongruències que les vistes fins ara. Un exemple de mostra: en Teo no havia volgut la possessió absoluta de l’Anna i es veia agraït i en canvi acaba la novel·la sent pretensiós, possessiu i despreciatiu, d’avui per demà. Tot això, al meu modest entendre, amb un discurs moral de l’Anna difícil de compartir i amb saturació de paraulotes que, d’acord que la gent del carrer parla un poc així, però segur que no ho fa amb la freqüència que està escrit en el llibre.

Jaume Salés i Malian