“Amb la por al cos”, de Margaret Millar

Aquest és el primer llibre que llegeixo de la Margaret Millar i després de fer-ho tinc una sensació agredolça. Perquè sí que hi ha un misteri i hi ha crims per resoldre i una trama molt ben construïda sobre diferents personatges els quals al principi no semblen tan importants com són i d’altres que tenen una progressió inversa, però el temps que la Lucille Alexandra Morrow passa en l’hospital psiquiàtric del Doctor Nathan trenca un poc el ritme, el qual es recupera un cop queda clar que en allà hom es vol carregar la Lucille. A partir d’aquí tot té sentit i agafa velocitat.

              En la tria del detectiu que resoldrà els misteris, l’autora també encerta, malgrat que al principi hom no acaba de veure-ho clar. Però quan l’inspector Sands pren les regnes del cas en detriment del passiu Inspector Bascombe (que altra feina té pensant amb la seva dona, Elle, i les seves anades i vingudes matrimonials) el lector de novel·la negra es tensa i es va per feina. Assistim a una partida d’escacs, d’aquelles cal fer mat al rei contrari només amb el rei i la torre propis; és a dir, es pot trigar, però si es mouen bé les peces l’escac és inevitable, si no es mouen bé només s’ofegarà al rei sense fer escac i mat.

              El perquè del fet que ho desencadena tot pot passar desapercebut per al lector i l’autora ho acaba explicant perquè a partir d’aquí hom ho entengui tot. I a partir d’aquí la pell de xai cau i deixa el llop al descobert per ser caçat per un altre llop tapat amb una altra pell de be. I el remordiment farà la resta, o almenys això és el que sentencia l’inspector Sands.

Jaume Salés i Malian

01/10/2019

“El juego de la luz”, de Louise Penny

          És la primera novel·la que llegeixo de Louise Penny i ho he fet empès pel màrqueting que deia que l’autora és la nova “dama del crim”. I un lector de novel·la negra empedreït com jo no s’ha pogut resistir a la temptació! A més, m’atreia el fet que l’acció passava en territori quebequès, del Canadà. 

He conegut el Comissari en Cap, Armand Gamache, i els seus ajudants: Jean-Guy Beauvoir –la seva mà dreta- i Isabelle Lacoste –valor en alça i important per a la resolució del cas. La novel·la, a part de descobrir qui ha mort a Lillyan Dyson, va aprofundint en les vides íntimes dels personatges principals: Clara i Peter Morrow; Gabri; Olivier; Ruth Zardo, Paulette; Normand; Denis Fortin; Marois; Suzane Coates; Myrna Landers; Thierry Pinault; André … Entre tots aquests, hi ha l’assassí o assassina de la Lillyan Dyson. Està bé comprovar que molts tenen motius però l’autora amaga massa què troba i de qui per resoldre el cas.

A mi em sembla que la trama de descobrir el/la culpable només és una excusa per escriure un altre tipus de novel·la, basada a descobrir les pors i els sentiments contradictoris –com els quadres de Clara Marrow.  Tant és així que, fins i tot, un cop resolt el cas, l’autora no pot donar per tancada la novel·la, necessita tancar o deixar encarrilada la narració de les vides dels protagonistes.

Jaume Salés i Malian

28/05/2017