Més apunts sobre “Tertúlia”, de primera mà

  (PUBLICAT A LA REVISTA “RODA DE TER” DE FESTA MAJOR 2015)

                Ara fa un any, en aquest mateix número extraordinari del RODA DE TER de Festa Major, vam narrar els orígens de “Tertúlia” i ho vam deixar en la polèmica de la representació de l’obra de teatre la “La novia” de l’autor Horacio Ruiz de la Fuente. Aquest va ser un inici sonat per a l’associació cultural rodenca. A partir d’aquí calia continuar mantenint el nivell. En el llibre d’actes de l’entitat hi ha recollida la cita que un dels socis, en Jaume Vilar Blanch, va dir: “La bandera ja és alçada, ara només cal perseverar”. Així, dons, a finals de juny de 1957, en la festivitat de Sant Pere, Tertúlia va organitzar el que es va titular com “II Selecció Teatral”, aquest cop en col·laboració amb el Centre Parroquial de Roda de Ter.

Així ho podem llegir a l’acta:

Amb gran animació es va preparar per a la festivitat de Sant Pere la Segona Selecció Teatral, escollint-se l’obra de d’H. Ruiz de la Fuente[i] (el mateix autor de “La novia”) Aurora Negra”.

 

Aquesta obra d’un dels autors teatrals de moda de la postguerra espanyola, havia estat estrenada el 22 de setembre de 1957 al teatre Reina Victoria, a Madrid, per la companyia de Carmen Carbonell i Antonio Vico, els quals, juntament amb l’actor Julio Sanjuan, es repartien els papers d’aquesta comèdia dramàtica. En aquell acte, si hem de fer cas dels diaris que publicaven crítica teatral, hi va haver aplaudiments generosos en determinats mutis i al final d’actes, havent de sortir l’autor a saludar mentre el taló pujava i baixava. Un dels crítics teatrals, Alfredo Marquerie, en una crònica seva al diari “ABC”[ii] renegava de la qualitat de moderna que alguns atribuïen a l’obra pel fet de tenir, per exemple, pocs personatges i que un telèfon sonés en moments determinats, mentre elogiava “l’esforçada” posada en escena dels tres actors.

En la premsa local rodenca, Miquel Vilar Blanch escrivia, a la revista “Roda de Ter”[iii] després que es representés aquesta obra a casa nostra, el següent:

Sense ser la comèdia més interessant d’aquest autor gallec, “Aurora Negra” té interès, emoció i nervi, principalment en els seus actes segon i tercer. És una interessant obra de teatre en la que s’exposa un tema humà bastant normal. L’autor coneix els efectes teatrals i juga amb ells plenament, manejant sàviament els seus personatges, els seus pocs personatges, cosa que fa l’assumpte molt més difícil del que es podia creure”.

Aquesta obra de teatre, l’acció de la qual passa a Madrid i està ambientada a l’època actual (anys cinquanta), té només tres personatges, Eva Santurce, Arturo Hinojales i Andrés Santurce. En la dita ocasió, van ser interpretats, respectivament, per Maria Dolors Ribas, Miquel Martí Pol i Ramón Corominas Salés. La interpretació dels tres va ser magnífica si fem cas de la crònica, ja citada, de la revista “Roda de Ter” com la que consta inscrita en el llibre d’actes. En la primera, el cronista diu:

Els tres, cadascú en la seva missió van aconseguir una labor estupenda durant l’acció dels actes. Gestos mesurats, sense exageració, dicció clara i col·locació justa sobre les taules.”.

Per acabar dient, que: “Jo crec que a uns aficionats no se’ls pot exigir més. Això és fer teatre. Això és encarnar uns papers i estudiar-los a ple encert”.

El cronista, però vol deixar clar:

l’encertat ritme imposat en la representació, prescindint de qualsevol detall lleig. Els tres  intèrprets per igual van salvar la seva responsabilitat donant una lliçó de com s’ha d’interpretar una comèdia dramàtica. És un detall que els honora i els obliga a repetir la seva actuació ja sigui en la mateixa obra o en una altra. Apresa tenien la cosa i no els va fallar.”.

L’única queixa del cronista és que el públic no va prodigar-se en aplaudiments durant la representació, tal com va passar en l’estrena madrilenya uns anys abans, tot i que, en havent acabat, “l’ovació va ser gran i de solemnitat. Menys mal.”.

En el llibre d’actes de l’entitat “Tertúlia” consta transcrit, si s’escau, en un llenguatge més planer una actitud molt més positiva envers als actors en general, i a l’actriu en particular:

Va ser interpretada per Maria Dolors Ribas, Miquel Martí i Pol i Ramon Corominas (..) fent-se càrrec en Miquel Vilar[iv] i el que subscriu –Jaume Salés[v] de la direcció i efectes especials

                             (…) Martí i Pol[vi] va estar perfecte en el paper de galant, Ramon Corominas[vii] igual en el paper de pare, perfecte en tot, caracterització inclosa. Maria Dolors Ribas, en el difícil paper d’Eva –paper que portava gairebé tot el pes de l’obra-, va estar insuperable. Mai en el meu record. Mai –que jo recordi[viii]– he presenciat a una ‘aficionada’ tan meravellosa. Hi ha molta fusta en aquesta jova. El públic va sortir entusiasmedèmic. Fou –amb molt- la millor vetllada teatral de cap elenc local”.

Heus ací, doncs, amb aquests apunts, una mostra més de la vivacitat i del protagonisme que l’agrupació cultural “Tertúlia” va tenir a Roda ara fa una cinquantena d’anys. Deixem, però, per a una altra ocasió el comentari sobre les sessions de Cine-Fòrum que aquesta entitat rodenca va organitzar, essent la primera el dia 1 de desembre de 1957, a les 12 del migdia, al Centre Parroquial. I en vindrien d’altres.

Jaume Salés i Malian

 

 

[i] En el programa editat a l’efecte es presentava aquest autor, Horacio Ruiz de la Fuente com a “Natural de La Coruña, on va néixer al 1905, (…) un autor dramàtic de vocació singular que ha donat al teatre espanyol obres excepcionals com les que avui els oferim. Especialitzat amb teatre de poc repartiment, ha aconseguit últimament a Mèxic i Estats Units un prestigi gran, sobretot per les seves peces escrites amb destinació a la televisió americana.”. En el programa de mà, a més de citar les moltes obres de l’autor, es diu finalment d’aquest que és un “autor discutit –la qual cosa ja acredita per si mateixa la seva personalitat teatral-, és un comediògraf de ferma categoria. Moltes de les seves obres han estat traduïdes a diferents idiomes .És dels autors que no tenen pressa per estrenar ja que com ell mateix afirma, escriu sense preocupar-se’n. I nogensmenys totes les seves obres s’han estrenat amb èxit singular.

[ii] “ABC” del dia 23 de setembre de 1950.

[iii] Núm. 110, corresponent a Juliol de 1957.

[iv] Miquel Vilar Blanch.

[v] Jaume Salés Sanjaume.

[vi] Miquel Martí Pol.

[vii] Ramon Corominas Salés.

[viii] Escriu l’acta en Jaume Salés Sanjaume.

 



Naixement de “Tertulia” en el món cultural rodenc, explicat de primera mà

 

                Una de les agrupacions culturals més reeixides de la societat rodenca de postguerra va ser “Tertulia”. Al llarg de diferents números d’aquesta capçalera –del “Roda de Ter”- s’han publicat treballs sobre aquesta agrupació i aquest d’avui no vol pas ser un mer repetidor del que ja s’ha dit. La modesta aportació del present és explicar alguna cosa més sobre aquesta agrupació cultural partint des de les paraules que consten escrites en el llibre d’actes de la pròpia entitat; per tant, la pretensió és beure d’aquesta deu i revertir el seu contingut en aquestes planes.

                És curiós constatar que el llibre d’actes de “Tertulia” no es limita a ser un recull d’acords, sinó que fa una llarga introducció explicativa de la situació rodenca i del perquè s’acaba constituint l’agrupació. Quan neix “Tertulia”, diu, el poble de Roda de Ter estava bastant a les fosques i no hi havia una cultura mínimament organitzada. Sí que hi havia lletraferits, persones inquietes, però era tot a títol individual. Segons llegim al llibre d’actes “cap de les entitats ja existents tenia en els seus homes, en els seus programes, cap mena de direcció cultural. Algunes d’aquestes entitats dirigien els seus afanys al difícil problema de la subsistència, esforç que acaparava totes les seves forces, impedint-los –en el cas que haguessin volgut- dirigir-los a allò tan platònic com és l’Art, la Cultura … Altres entitats, tenien el seu estret horitzó obert només al vent de la utilitat immediata i complint allò a què els obligava els seus estatuts, estaven més que justificades.”.

Però si la societat rodenca no estava organitzada, sembla ser que l’ajuntament tampoc hi posava gaire interès: “En quant al nostre Il·lm. Ajuntament, cal reconèixer-ho, feia gala d’una despreocupació en aquest sentit impròpia d’ella. Sempre guardant els deguts respectes i amb la humilitat d’home conscient, però usant els drets de ciutadà rodenc, creiem que no estaven les nostres primeres autoritats a l’alçada de tals. Potser és, volem creure i desitjar-ho, que altres assumptes de major envergadura o de prèvia imminència absorvien les mires de les nostres Autoritats i restava a la seva acció conjunta una visió vertadera en aquest camp de la instrucció, però el cert és que molts rodencs, pares de família ells, s’han queixat de la insuficiència –parlem de la qualitat- del nostre magisteri i sent aquest assumpte, culturalment parlant, primordial, poc podia esperar-se una iniciativa menys ambiciosa en principi com la que presenta Tertulia”.

És en aquest ambient d’indiferència oficial però d’inquietuds culturals socialment latents, quan neix “Tertulia”. El seu naixement és narrat en el llibre d’actes d’aquesta manera:

Alguns rodencs cultivaven ja de per sí –íntimament que diguéssim- les lletres. Alguns d’ells amb bastant d’èxit. Aquí tenim, per exemple, a Miquel Martí Pol, guanyador del premi “Osa Menor” de poesia catalana i a Emili Teixidó[i] (sic) amb el “Premio Nacional de Novela Infantil”. Entre aquests i altres ‘lletraferits’ naixia i es consolida una amistat fructífera, de bona qualitat que a la força havia de cristal·litzar en quelcom sòlid.

I un dia, en plena tertúlia de cafè, estaven tres amics d’aquests –val la pena nombrar-los- : Miquel Vilar, Josep Puigdollers i Jaume Salés. Un d’ells va dir: “¿I no seria possible ajuntar aquests esforços individuals sota una mateixa directriu i amb una mateixa finalitat?”. Això va dir i estava tot tan a punt, tan madur, que els tres aprovaren i van assentar la gran veritat que apuntava un embrió. Aviat va córrer la veu entre el grup i es va decidir amb la unanimitat que dóna l’entusiasme l’agrupació que aviat va prendre cos sota el nom de Tertulia.”.

Per qüestions de l’època “Tertulia” no duia accent perquè el mot era castellà, tot i que es pronunciava, no cal dir-ho, en català de la plana. I com que tampoc no era possible el naixement d’una nova societat o agrupació ni legalitzar-la s’havia de fer penjar d’una ja existent i legal. Per això, oficialment, va passar a dir-se “Tertulia: Sección Artística de Radio Roda”.

La primera reunió oficial de “Tertulia”, al juny de 1956, dels socis fundadors hi van assistir les següents persones: Miquel Vilar, Josep Puigdollers, Miquel Martí Pol, Esteve Viñolas, Emili Teixidó, Antoni Vilaseca, Josep Maria Martí Pol, Ramon Corominas, Miquel Llach i Jaume Salés. Segons l’acta fundacional, a aquests noms hi cal afegir a en Jaume Vilar i en Josep Turu “els quals en no poder assistir-hi ho van fer en esperit sumant-se als acords formals” que es van pendre.

La primera junta de l’entitat va quedar constituïda de la següent manera: President, Miquel Llach; Vicepresident, Jaume Salés; Secretari, Josep Maria Martí Pol; Delegat de Teatre, Miquel Vilar; Delegat de Literatura, Miquel Martí Pol; Delegat de Foto-Cinematografia, Emili Teixidó; Delegat de Pintura i Dibuix, Antoni Vilaseca; Delegat d’Iniciatives Vàries, Esteve Viñolas; i, Tresorer, Ramon Coroninas.

La manera que van tenir per donar-se a conèixer públicament, va ser concedir immediatament una entrevista del President de l’entitat, Miquel Llach, al periòdic rodenc “Roda de Ter”. L’altre pas va ser muntar un “periòdic de l’aire” que mensualment s’emetia per Ràdio Roda, el segon dijous de cada mes.

Vista del Teatre Eliseu de Roda de Ter (Foto: Aina Salés Datsira)

Vista del Teatre Eliseu de Roda de Ter (Foto: Aina Salés Datsira)

Tot i així, fent servir paraules que llegim a l’acta esmentada, calia fer quelcom de “sonat” que satisfés les ambicions dels membres de l’agrupació cultural i del públic, en general. Amb aquest esperit, a la reunió celebrada el dia 25 de juliol de 1956 en el local del Patronal Popular (Escola) es va proposar representar l’obra de teatre “La novia”. Es va decidir que la funció es faria al Teatre del Centre Parroquial el dia 8 de desembre de 1956. Es van fer passos per oferir el paper principal de l’obra a la senyoreta Glòria Roig. Però, en ser això de desgrat de la Junta del Centre Parroquial de l’època, no es va arribar a cap acord. No quedant-se de braços plegats i seguint amb el seu objectiu, els de “Tertulia”, entenent que els del Centre Parroquial els havien fet una mala passada desfent un acord inicial, es van posar en contacte amb el Sr. Eliseo Manubens, empresari del Teatre-Cine Eliseo i es va arribar a l’acord de representar “La novia” el dia 22 d’octubre de 1956, que era dilluns “Vigília del Pare Claret i festa de l’Art Tèxtil”. L’agraïment de “Tertulia” al Sr. Manubens queda reflectit en l’acta: “Abans de seguir, desitjo en nom de Tertulia agrair al Sr. Eliseu Manubens les facilitats tan econòmiques com d’acció que ens va atorgar”.

Deixem que les paraules consignades en l’acta expliquin com va anar aquesta representació:

Es va encarregar la direcció a Miquel Vilar, Jaume Salés i Ramon Corominas. Aquest últim, degut a les seves ocupacions va declinar l’honor i va actuar només de traspunta en la representació. El ‘rol’ de Nanette el va fer, com ja apuntàvem, la Srta. Glòria Roig. Miquel Martí era el Capità Jorge Forestal.

Va ser un èxit. Donem gràcies a Déu per això, i el baptisme, l’alternativa de Tertulia, sigui el mirall del seu camí.

I després de “La novia” sí, comença la vertadera història de Tertulia.”.

Aquests van ser els inicis de “Tertulia” narrats pels seus propis protagonistes. L’esperit de “Tertulia”, però, més o menys es va anar mantenint. Va destacar, també, amb sessions de cinefòrum, de les quals algun dia se n’hauria de parlar com a innovador i culturalment avançat. Modernament es va ressucitar la marca d’entre alguns dels socis fundadors inicials i amb el nom de “Nova Tertúlia” va seguir marcant estil en el món cultural rodenc, editant, per exemple, un periòdic rodenc “El 13” i, fins i tot, algun llibre sobre els rodencs. Però això, en tot cas, ja donarà peu, en el seu dia, per a un altre treball.

                                                               

Jaume Salés i Malian.

[i] El nom original del lloat escriptor rodenc és “Teixidó”, tot i que els seus treballs els signés com a “Teixidor”, nom amb què és conegut.