Arriba el Nadal ?

     (Publicat a “El 9 Nou” del divendres dia 27/11/2015)

           Quan aquestes ratlles veuran la llum periodística i podran ser llegides per al públic en general, ja s’hauran activat, o faltarà molt poc, la lluminària i les campanyes de la temporada nadalenca. Traint l’esperit originari que hauria de surar en l’ambient o disfressant-lo de missatges hipòcrites, les mans invisibles d’alguns ens confonen el missatge nadalenc –missatge d’amor, de pau, de fraternitat, de caritat, de companyerisme, d’estimar als altres com a tu mateix- amb la brisa del consumisme i el materialisme. llums1Les llums als carrers principals dels nostres pobles, viles i ciutats donen el tret de sortida no a ser més solidaris, més comprensius, més tolerants, més espirituals, sinó que és el toc de xiulet perquè tothom sàpiga que toca desitjar treure a la loteria –és igual que sigui dels cecs, catalana, espanyola o europea- per fer-nos més rics –no d’esperit-; a comprar regals, molts regals, tants regals com poguem i més, per tal d’anar à la page… i alhora cantem villancets amb missatges d’humilitat, de bonhomia, on els més dèbils i els més pobres teòricament en són, per a bé, els protagonistes. Però tots sabem que no és ni serà així.

                ¿Què en traiem de fer un pessebre representant Déu totpoderós en forma d’un infant pobre, sense vestits ni riqueses, en una humil establia, que com que no té l’escalf de cap persona humana, excepte dels seus pares, necessita l’alè del bou i la mula per no morir-se de fred, si a sota o a prop d’aquest pessebre ningú no es recorda de la gent que avui s’ho passa malament, dels pobres que no tenen garantit un plat a taula, del familiar que passarà aquestes festes allunyat de la família en una residència o en un hospital? ¿De què ens serveix llegir, recitar o escoltar el “Poema de Nadal” d’en Josep Maria de Segarra que invoca la innocència del net de cor, de l’infant, per gaudir d’aquestes dies si el món està ple de rabadans, nosaltres inclosos, que només pensen en ells, en el seu anar bé i mentre rondinen no senten ni deixen sentir el missatge que porta l’estrella de la Nit de Nadal? ¿Com podem entonar càntics invocant la pau al món si segueixen els robatoris, les estafes, la violència, els atemptats, els bombardejos? Quina contradicció !

La bona fe, el companyerisme, l’ajuda al desvalgut, veure en l’altre les teves flaqueses i no les d’ell, el compartir el que tenim, la companyia al que se sent sol, el regal d’un somriure al que està trist, consolar al que plora, ajudar al que no t’ho diu però ho necessita, donar al que no et demana res i està mancat de tot, la generositat ben entesa … tot això no hauria de ser només pautat en una època de l’any, com tampoc no hauríem de necessitar cap anunci publicitari, ni milers de bombetes enceses als carrers, ni nadales

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

enllaunades enviades a l’aire per fer-ho possible, ja ens hauria de sortir de dins sense necessitat que ningú no ens dirigís la nostra consciència. Hauríem de fer possible, com diu aquella dita que, si el Nadal és amor i alegria, n’hi hagués un cada dia.

Aquests dies sí que haurien de servir per treure el vernís de les celebracions buides de missatge humà, del quedar bé, de l’aparentar, del materialisme … i fer relluir la trama i el traç original del que vol dir “celebrar el Nadal”. Per això el poeta citat invocava el cor de l’infant per veure-ho, perquè en ell hi traspua l’emoció original, endèmica de la condició humana si de veritat ens creiem que vam ser creats, inventats per anar més enllà del fet de sobreviure en la selva de la vida animal. És el missatge que hi ha escrit i que s’hauria d’escampar en la plàcida nit de Nadal dirigit als homes i dones de bona voluntat. Missatge que, a voltes, no veiem perquè no el mirem amb l’òrgan adequat. Ja ho diu el Pregoner de “L’encís del pessebre”, altrament coneguts com “Els Pastorets de Roda”, escrits pel meu pare: “vulgueu-ho veure així, com els infants / que és la millor manera de ser grans”.

Jaume Salés

Jurista



“Hombres buenos” d’Arturo Pérez-Reverte

En aquesta novel·la, que narra les aventures de dos membres de la Real Academia de la Lengua Española –Higueruela i Zárate- per anar a París a buscar els vint-i-vuit volums de l’Enciclopedia, a l’any 1780, hi ha un constant joc de diàlegs entre el lector, que llegeix la ficció dels fets que van passar, i l’autor que va explicant les dificultats d’escriure el context i les ambientacions i la trobada d’informació al respecte, necessària per escriure la novel·la. Perquè, com ens diu l’autor, tot és pràcticament explicat en les actes consultades per ell en el dit organisme acadèmic.

 

Portada del llibre

Porta del llibre

Bé … tot, no. Perquè és part de la ficció la mala societat entre Higueruela i Sánchez Terrón per fer els possibles per impedir l’èxit de la missió, fins al punt que contracten un home fosc com en Raposo per impedir-ho. Tampoc no consta a les actes consultades per l’autor i és fruit de la narració adulterada per dosis de ficció, la companyia –com si fos un autèntic Cicerone- de l’Abat Bringas (desinhibit personatge d’origen espanyol que es mou per París sota la protecció de l’ambaixador espanyol en allà, el Comte d’Aranda, anunciant el que vindrà d’aquí una dècada (és una trampa històrica de l’autor anticipar el que ja sap que passarà perquè la Història ja ho té dit): la Revolució Francesa dels Robespierre i companyia.

La novel·la també ens deixa amb la mel als llavis sobre la química entre Margot Dancenís, dona d’origen basc que per casament viu a París, amb l’almirant Pedro Zárrate. També troba, el lector, un misteri entre la manera d’acabar la lluita física finalment entre Raposo i els dos acadèmics. En l’obra hi ha moments de bon ritme, combinats amb moments en què l’autor intervé tant que al·lenteix el tempus narratiu. On sí que es troba còmode l’autor és en els episodis del duel entra Zárate i Coëtlegon o en la persecució i lluita entre Raposo i els dos acadèmics. Es nota que s’hi sent còmode (el Capità Alatriste plana en el subsconscient de l’autor segurament).

En fi, una novel·la bona i que hom s’ho passa bé llegint-la.

 

Jaume Salés i Malian

03/08/2015