L’important

(Publicat el dia 26/06/2015, a El 9 Nou)

 

        Fa temps, però no gaire, conversant amb una persona vam coincidir en què un dels objectius vitals seria llegir, i digerir, l’obra completa d’en Josep Pla. La seva obra és llarga i densa, per això s’ha de gaudir a poc a poc, sense pressa i sense pausa. Per a en Pla, l’única cosa important a la vida –segons escriu a “Els pagesos i el seu món”- és la llibertat individual concreta. Aquesta llibertat de cada individu fa també, tancant el cercle, que cadascú en un moment donat qualifiqui quelcom diferent com el més important de la seva vida.

Fa una setmana, a la “villa y corte” , es va celebrar el primer aniversari de l’entronament de Felip VIè. Tots els mass media de la capital del regne hi van dedicar planes i planes, tinta i més tinta per ressaltar la bona acollida que la monarquia té avui dia entre tots els espanyols. Un dels actes més comentats va ser aquell en què el monarca es va voler envoltar de trenta-vuit persones sense pedigrí, espanyols “del montón”, que no tinguessin cap baronia, comtat o títol nobiliari. D’entre ells, els diaris destacaven una venedora de marisc, un ramader tenaç, un investigador del CSIC (del Centre Superior d’Investigació Científica, res a veure amb els espies que es coneixen com del CNI), un venedor de l’ONCE, un matrimoni de mestres que ajuden a la gent o, per acabar la mostra, un emigrant que es va jugar la vida per salvar una persona. A aquest, el Rei Felip el va condecorar amb l’Ordre al Mèrit Civil, tot dient-li que ell sí que era un heroi. No sabem si, per a ells, això va ser el més important de la vida viscuda, però si que el monarca va voler que, del seu regnat, aquest homenatge a la gent del carrer fos destacat en la seva vida règia.

La gallega Raquel Pérez Fernàndez, quan un dia també de la setmana passada tornava a casa seva a mitja nit, després de tenir una distracció conduint el seu cotxe va patir un accident i va anar a parar a una via de tren. Quan va poder sortir del vehicle i mentre trucava uns metres allunyada d’ell demanant ajut, va veure, sense poder-ho evitar, com un tren s’enduia per endavant el seu vehicle. Ella havia salvat una cosa molt important: la vida; havia tornat a néixer com es diu popularment. Però el primer que li va venir al cap, segons expliquen les cròniques periodístiques, era preocupar-se pel Importantseu carnet de conduir que havia quedat atrapat dins del seu cotxe.

A vegades, el més important per a uns no és el més important per a uns altres. Per a uns que són molt rics perquè tenen la sang blava, pot ser molt important convidar a gent normal –de sang vermella- a una festa de celebració per demostrar que no estan tan lluny del poble ras i suposa –segurament és així- que el convidat estarà infinitament agraït a aquest gest; però hi ha gent que no anel·la ser-hi convidada i que prefereixi aliar-se per construir una república, posats al cas. I per a molts pot ser important salvar la vida en un moment determinat i per dos cops en deu minuts … i per a altres –potser per trobar-se en estat de shock- pot ser molt important recuperar el carnet de conduir. És allò que deia aquell Comte portuguès quan va anar a fer un tomb a França, que tot és molt relatiu –inclosa la relativitat- perquè tot depèn del color del filtre de l’ullera amb què es miri. Recentment en tenim nous i renovats exemples: per a uns pot ser molt important anar units, convergint en les idees i els fets, i per a d’altres pot ser més important anar separats, divergits i desunits, construint diferents estratègies per arribar a aconseguir, potser, el mateix objectiu o un altre. N’hi que enyoren temps passats quan Gilbert Bécaud cantava que c’est la rose l’important … O, per tancar la mostra, per a alguns avui és més important anar en comú que perdre la iniciativa. I en els propers dies segurament en tindrem més mostres.

Jaume Salés

Jurista