PERSONATGES LITERARIS (I)

Àngel1

Àngel Brancaleone Neu (1809 – ? )

         Fill de Filippo Brancaleone (1791 – 12/12/1828) i Rita Neu (1789 – ). Neix el mateix dia que moren el seu avi Joan i el seu tiet Josep. Nom que figura en la tapa d’una carpeta de color verda, que la Virgínia Rogés va donar a la narradora. Conté papers que consultava sovint el difunt Antoni Rogés. Aprenent de mercader de llibres.

 

Quan el seu pare es va morir, la seva mare li va donar el llibre que aquest guardava perquè el portés al seu legítim propietari, en Víctor Philibert Guillot (1762 – ? ). Hi arriba el dia que se celebra el casament de la filla d’aquest, la Carlota Guillot (1806 – ? ). En Guillot li encarrega de trobar els seus llibres robats i també que li enviï informes sobre la vida de casada de la seva filla Carlota, cada 15 dies. En Verdaguer el lloga per al seu negoci d’impremta. En la rebotiga de la llibreria, ell i els seus amics, que es diuen “Els savis”, organitzen tertúlies clandestines.

 

Està cada cop més enamorat de Carlota Guillot. Porta regularment llibres a aquesta i al seu marit. A aquest, fins i tot, un cop li va vendre un llibre amb pàgines afegides com si fossin originals. Algú afegeix del seu puny i lletra un annex a les memòries escrites per Germana Resignació i li fa arribar, a través del Pare Pabo Irazogui, a la presó de la Plaça de l’Àngel on és, des de 1829, per un delicte d’adulteri, amb Carlota Guillot, que no ha comès. A la presó li deien “El Visitat”, perquè rebia moltes visites dels seus amics, que li portaven llibres, i de la seva mare. El 28/08/1835 surt de la presó després que en Pérez de Leon (1786 – ? ), marit de Carlota Guillot, li condonés la pena a canvi d’ajudar als comissaris de l’ajuntament que havien de recuperar els llibres dels convents per fer una biblioteca; en realitat el que vol en Pérez és que si veu un llibre dels que a ell li agraden li doni. Quan surt, en Verdaguer no el vol readmetre.

 

Pròsper de Bofarull el lloga per fer un inventari de la biblioteca del Monestir de Ripoll. Escriu un dietari des del gener de 1836. Fa d’escrivent del Marquès de la Brocca. Tornat a Barcelona, la Margaria (Germana Elisabet) contacta amb ell per dir-li on és en Víctor Pérez de Leon –fill de Néstor Pérez de Leon i Carlota Guillot- i demanar-li ajuda per seguir-lo protegint. Davant la falta de clientela es dedica a ser contractat per a enderrocar les muralles de Barcelona; després, de comerciant de latrines. Manté però el costum d’anar de putes. Un dia una ombra emmascarada li dóna un paper citant-lo a les cases de la Rambla de Santa Mònica, davant del Banc de Barcelona. Allà descobreix que qui el vol llogar és la Carlota Guillot, que no havia mort en accident al 1835, i que ara és la vídua de Gusi. Quan la veu, no pot evitar plorar a cor que vols. Així, doncs, obre un negoci de llibreter al Carrer Ferran VII, molt a prop de la Rambla, just al davant de de l’església vella dels caputxins. La llibreria es diu “Llibres Brancaleone”. Com que la seva mala fama encara continuava i molts li feien boicot, va anar a veure el seu amic Quicu i li va dir que podia comprar l’estoc de llibres de l’últim fill de la Teresa Pau.

Aquest és un personatge creat per Care Santos al llibre “L’aire que respires”.

Jaume Salés i Malian

(Del “Diccionari Biogràfic Literari”)