Inauguració dels Pessebres de Roda 2015

AntoniBassas

Instants abans de quarts d’una del migdia, el personatge que enguany ha d’inaugurar els Pessebres de Roda no ha arribat, malgrat que se l’espera. Sort dels mòbils ! El trànsit de la C17 ha fet una mala passada! El convidat però té bona premsa i és de bon esperar. Periodista de prestigi, amb experiència a tele, ràdio i premsa; actualment, és Director d’Audiovisuals del Diari Ara. A la 1 i 10 minuts del migdia arriba l’Antoni Bassas i s’inicia la inauguració oficial. Rep les explicacions puntuals i atentes del President dels Pessebristes, en Josep Carreras -res a veure amb el famós tenor- i algun apunt, quan convé, de l’Alcalde de Roda, l’Albert Serra. En Bassas es mostra admirat i interessat. Hom pot meravellar-se un cop més (i van …) amb la recreació del Teatre del Centre; no hi ha prou paraules per agrair als pessebristes rodencs aquesta joia de la memòria històrica de Roda!

S’abaixa el teló i la comitiva pot delectar-se amb la resta de diorames que enguany han preparat els pessebristes de Roda: són capaços de representar, amb nota, una “Fugida d’Egipte” a Sant Serni de Llorts (Ordino) amb neu! I el “Naixement” a El Mercer de Torralles, sense bou ni mula, però amb conills i gallines ! O “L’Anunciació” situada a la Costa Brava, en una cala amb un mar immens (quant més gran més costa) que hom qualifica de matrícula d’honor! Completen els diorames un situat a Pals, on s’hi representa “La Visitació” i un pessebre de l’Agrupació Pessebrista de Barcelona que els han cedit com és habitual i que enguany va signat per l’Antonio Casulleras. I abans d’acabar la ronda, hi ha una altra joia rodenca que, com teatreCentre-Pessebres de Rodava dir sotto voce algun dels veterans pessebristes presents a l’acte, no el volen destruir ni el poble deixaria fer-ho: és la imatge del Pont Vell, en versió antiga, des del Sòl del Pont a l’Església Parroquial obrint vista no només a les finques veïnes sinó a les de més enllà i tot. Aquest diorama fa uns 30 anys que el tenen exposat amb tots els honors (abans havia estat la imatge del tercer acte en el diorama del Teatre Centre, fins que es va decidir independitzar-lo). Avís per a navegants!

A continuació, en l’acte obert al públic en general, a la Sala Polivalent del Teatre Eliseu (torno a votar perquè es digui “Sala Ferran Alsina”), després dels parlaments del President del Pessebristes Rodencs i de l’Alcalde de la vila, en Bassas confirma que ha acabat “impressionat i emocionat dels pessebres, estan molt ben fets”, diu que hi ha vist a més “molta imaginació: l’Anunciació a la Costa Brava!”. Va dir que no es podia negar mai anar a Roda, població per la que passa quan va a Tavertet habitualment i on s’hi atura alguna vegada. Va lloar la figura de dos rodencs il·lustres, l’Emili Teixidor i en Miquel Martí Pol, qualificant al primer, fins i tot, com d’amic seu. Per definir el Nadal, va fer servir les paraules d’un altre amic, Raimon Pàniker: Nadal fa possible reconèixer, en cadascú, una guspira de divinitat. Per acabar, la Coral Vilaformosa va interpretar cançons de Nadal (amb l’Antoni Bassas taral·lejant-ne algunes) i la rodenca Maria Clara Marsó va cantar dues peces: “El girasol”, amb lletra de Mossèn Cinto Verdaguer i música de Mossèn Viñeta (que havia estat rector de la Parròquia de Roda de Ter); i, finalment, “El fassetonet”, després d’explicar que n’havia compartit la troballa ja fa temps amb un altre rodenc, el popular Jaume Salés i Sanjaume. Satisfacció compartida per tothom.

Jaume Salés i Malian

(Publicat a la revista RODA DE TER núm. 746, Novembre-Desembre 2015)



Més apunts sobre “Tertúlia”, de primera mà

  (PUBLICAT A LA REVISTA “RODA DE TER” DE FESTA MAJOR 2015)

                Ara fa un any, en aquest mateix número extraordinari del RODA DE TER de Festa Major, vam narrar els orígens de “Tertúlia” i ho vam deixar en la polèmica de la representació de l’obra de teatre la “La novia” de l’autor Horacio Ruiz de la Fuente. Aquest va ser un inici sonat per a l’associació cultural rodenca. A partir d’aquí calia continuar mantenint el nivell. En el llibre d’actes de l’entitat hi ha recollida la cita que un dels socis, en Jaume Vilar Blanch, va dir: “La bandera ja és alçada, ara només cal perseverar”. Així, dons, a finals de juny de 1957, en la festivitat de Sant Pere, Tertúlia va organitzar el que es va titular com “II Selecció Teatral”, aquest cop en col·laboració amb el Centre Parroquial de Roda de Ter.

Així ho podem llegir a l’acta:

Amb gran animació es va preparar per a la festivitat de Sant Pere la Segona Selecció Teatral, escollint-se l’obra de d’H. Ruiz de la Fuente[i] (el mateix autor de “La novia”) Aurora Negra”.

 

Aquesta obra d’un dels autors teatrals de moda de la postguerra espanyola, havia estat estrenada el 22 de setembre de 1957 al teatre Reina Victoria, a Madrid, per la companyia de Carmen Carbonell i Antonio Vico, els quals, juntament amb l’actor Julio Sanjuan, es repartien els papers d’aquesta comèdia dramàtica. En aquell acte, si hem de fer cas dels diaris que publicaven crítica teatral, hi va haver aplaudiments generosos en determinats mutis i al final d’actes, havent de sortir l’autor a saludar mentre el taló pujava i baixava. Un dels crítics teatrals, Alfredo Marquerie, en una crònica seva al diari “ABC”[ii] renegava de la qualitat de moderna que alguns atribuïen a l’obra pel fet de tenir, per exemple, pocs personatges i que un telèfon sonés en moments determinats, mentre elogiava “l’esforçada” posada en escena dels tres actors.

En la premsa local rodenca, Miquel Vilar Blanch escrivia, a la revista “Roda de Ter”[iii] després que es representés aquesta obra a casa nostra, el següent:

Sense ser la comèdia més interessant d’aquest autor gallec, “Aurora Negra” té interès, emoció i nervi, principalment en els seus actes segon i tercer. És una interessant obra de teatre en la que s’exposa un tema humà bastant normal. L’autor coneix els efectes teatrals i juga amb ells plenament, manejant sàviament els seus personatges, els seus pocs personatges, cosa que fa l’assumpte molt més difícil del que es podia creure”.

Aquesta obra de teatre, l’acció de la qual passa a Madrid i està ambientada a l’època actual (anys cinquanta), té només tres personatges, Eva Santurce, Arturo Hinojales i Andrés Santurce. En la dita ocasió, van ser interpretats, respectivament, per Maria Dolors Ribas, Miquel Martí Pol i Ramón Corominas Salés. La interpretació dels tres va ser magnífica si fem cas de la crònica, ja citada, de la revista “Roda de Ter” com la que consta inscrita en el llibre d’actes. En la primera, el cronista diu:

Els tres, cadascú en la seva missió van aconseguir una labor estupenda durant l’acció dels actes. Gestos mesurats, sense exageració, dicció clara i col·locació justa sobre les taules.”.

Per acabar dient, que: “Jo crec que a uns aficionats no se’ls pot exigir més. Això és fer teatre. Això és encarnar uns papers i estudiar-los a ple encert”.

El cronista, però vol deixar clar:

l’encertat ritme imposat en la representació, prescindint de qualsevol detall lleig. Els tres  intèrprets per igual van salvar la seva responsabilitat donant una lliçó de com s’ha d’interpretar una comèdia dramàtica. És un detall que els honora i els obliga a repetir la seva actuació ja sigui en la mateixa obra o en una altra. Apresa tenien la cosa i no els va fallar.”.

L’única queixa del cronista és que el públic no va prodigar-se en aplaudiments durant la representació, tal com va passar en l’estrena madrilenya uns anys abans, tot i que, en havent acabat, “l’ovació va ser gran i de solemnitat. Menys mal.”.

En el llibre d’actes de l’entitat “Tertúlia” consta transcrit, si s’escau, en un llenguatge més planer una actitud molt més positiva envers als actors en general, i a l’actriu en particular:

Va ser interpretada per Maria Dolors Ribas, Miquel Martí i Pol i Ramon Corominas (..) fent-se càrrec en Miquel Vilar[iv] i el que subscriu –Jaume Salés[v] de la direcció i efectes especials

                             (…) Martí i Pol[vi] va estar perfecte en el paper de galant, Ramon Corominas[vii] igual en el paper de pare, perfecte en tot, caracterització inclosa. Maria Dolors Ribas, en el difícil paper d’Eva –paper que portava gairebé tot el pes de l’obra-, va estar insuperable. Mai en el meu record. Mai –que jo recordi[viii]– he presenciat a una ‘aficionada’ tan meravellosa. Hi ha molta fusta en aquesta jova. El públic va sortir entusiasmedèmic. Fou –amb molt- la millor vetllada teatral de cap elenc local”.

Heus ací, doncs, amb aquests apunts, una mostra més de la vivacitat i del protagonisme que l’agrupació cultural “Tertúlia” va tenir a Roda ara fa una cinquantena d’anys. Deixem, però, per a una altra ocasió el comentari sobre les sessions de Cine-Fòrum que aquesta entitat rodenca va organitzar, essent la primera el dia 1 de desembre de 1957, a les 12 del migdia, al Centre Parroquial. I en vindrien d’altres.

Jaume Salés i Malian

 

 

[i] En el programa editat a l’efecte es presentava aquest autor, Horacio Ruiz de la Fuente com a “Natural de La Coruña, on va néixer al 1905, (…) un autor dramàtic de vocació singular que ha donat al teatre espanyol obres excepcionals com les que avui els oferim. Especialitzat amb teatre de poc repartiment, ha aconseguit últimament a Mèxic i Estats Units un prestigi gran, sobretot per les seves peces escrites amb destinació a la televisió americana.”. En el programa de mà, a més de citar les moltes obres de l’autor, es diu finalment d’aquest que és un “autor discutit –la qual cosa ja acredita per si mateixa la seva personalitat teatral-, és un comediògraf de ferma categoria. Moltes de les seves obres han estat traduïdes a diferents idiomes .És dels autors que no tenen pressa per estrenar ja que com ell mateix afirma, escriu sense preocupar-se’n. I nogensmenys totes les seves obres s’han estrenat amb èxit singular.

[ii] “ABC” del dia 23 de setembre de 1950.

[iii] Núm. 110, corresponent a Juliol de 1957.

[iv] Miquel Vilar Blanch.

[v] Jaume Salés Sanjaume.

[vi] Miquel Martí Pol.

[vii] Ramon Corominas Salés.

[viii] Escriu l’acta en Jaume Salés Sanjaume.