Francesc Macià, Roda i Francesc Macià

(Article publicat a El 9 Nou del dia 27/03/2015)

                Algunes vegades, quan hom va a una inauguració d’una exposició, més enllà de conèixer el tema i qui la presenta, pot quedar sorprès gratament. Això és el que devien pensar les persones que, divendres passat 20 de març, van assistir a la inauguració de l’exposició patrocinada per la Fundació Josep Irla titulada “Francesc Macià. Una Catalunya lliure, justa, pròspera i gloriosa”, a la Sala del vestíbul del Teatre Eliseu (torno a votar perquè es bategi com a “Sala Ferran Alsina”), dedicada a la vida social i política del que fou President de la Generalitat republicana, Francesc Macià i Llussà. La particularitat, des d’un prisma osonenc i rodenc, és que, aprofitant que s’exposa a Roda de Ter fins al 9 d’abril, s’hi ha pogut incloure un apartat dedicat a dues de les vegades que, oficialment, en Francesc Macià va venir a Roda.

Francesc_Macia_Llussà         És curiósa la coincidència del nom i primer cognom del que fou President amb els d’en Bac de Roda, heroi i màrtir de la guerra de successió, que va morir executat a Vic poc abans dels fets de 1714 i que, al meu modest entendre, ha estat poc citat i valorat en els actes nacionals del Tricentenari. És una feliç coincidència. A sobre, com es pot veure en l’exposició, és coneguda la fervent admiració que en Francesc Macià –President- sentia per a en Francesc Macià i Ambert –Bac de Roda. Al 1919, quan el primer encara no era president, sinó simple Diputat a Corts, no va voler perdre’s l’homenatge que tota Catalunya va rendir a l’heroi Bac de Roda, a la masia que porta el seu nom. Va ser un esdeveniment molt sentit, amb molta concentració de gent anònima i de gent amb pedigrí del món cultural, social i polític de Roda, d’Osona i de Catalunya. Diferents medis periodístics se’n van fer un ampli ressò. Ad exemplum, “La Veu de Catalunya”. En allà, en Francesc Macià –President- va enaltir la figura d’en Macià –Bac de Roda- apassionadament. Una altra de les vegades que en Macià –President- va venir a Roda i que en l’exposició es documenta és el dia 5 de juny de 1932. Aleshores, ja era President de la Generalitat, motiu pel qual va ser rebut amb els honors que el càrrec requeria. Aquell dia, en Macià, que segons les cròniques anava acompanyat d’en Companys, va fer un mític multitudinari, va saludar els companys rodencs del partit republicà i es va reunir amb representants de l’Associació Rodenca “Els Fills del Ter”, a qui va regalar una senyera que li havien sol·licitat i que, avui dia, es continua guardant en una llar rodenca.

Però els assistents a la inauguració de l’exposició, com dèiem, van poder conèixer alguna anècdota més que té a veure amb el President Macià –l’Avi- i Roda. A banda del discurs d’en Josep Huguet, exconselller de la OLYMPUS DIGITAL CAMERAGeneralitat i President de la Fundació Josep Irla, en Roger Corominas, que feia l’estrena pública com a alcaldable d’ERC a Roda, va contar l’anècdota que en el seu dia va publicar la revista “Roda de Ter”, signada per “Ramon d’R.”, segons la qual en Macià –President- venia sovint a Roda a visitar el seu amic Josep Baucells Prat –a qui Roda deu un homenatge. La cita literal és la següent: “Parlo naturalment del gran patrici nostrat: en Josep Baucells i Prat, catalanista de soca-rel, amic íntim del que fou President de la Generalitat, en Francesc Macià. Aquest quan venia a Roda pel partit, deixava tota la comitiva a la Fonda de Ca l’Enric i anava a dinar a casa del mestre Baucells tot dient als que l’acompanyaven: “Me’n vaig a casa d’en Josep perquè tots dos mengem el mateix: pa amb llet””. Molt entranyable va ser, també, l’anècdota que un rodenc va explicar sobre un bust de l’Avi que va romandre soterrat a l’hort del seu pare durant trenta-sis anys, després que al 1940 algú insensible el llancés pel balcó de l’ajuntament i el pare d’aquest rodenc el salvés del desguàs. Aquest bust va presidir l’acte. Llàstima que el periodisme local i comarcal no va ensumar que hi podia haver material bo per a ser notícia i no hi fos.

Jaume Salés

Jurista