RetadoR

                Suposo que una cosa va lligada a l’altra i quan tenim una tongada de bon temps, de “temperatures altes per a l’època” –com diuen els meteoròlegs nostrats-, hom associa aquesta bonança amb el tret de sortida per a l’inici de règims estrictes que permetin lluir pell –si pot ser sense estries-, donant el tret de sortida al que la falca comercial que tots tenim integrada al cervellet en diu “operació bikini”. Fa massa temps que patim el fred i les inclemències del temps i, a la que apunta temperatures altes, tots tenim ganes de sortir a fora i gaudir d’aquest clima que, de moment, el Gran Capital que ara mana al món i que ens intenta esclavitzar sense mesura encara no ens el pot expropiar, tot i que no hi ha dubte que ho provarà.

                També, en aquest context, molta gent comença a situar les caravanes als diferents càmpings de mar i muntanya i hi ha qui ja ha tret la primera capa de pols  de les bicicletes i ha començat a engrassar la cadena. Potser per tot això –i potser també perquè a una generació ens va marcar molt la sèrie televisiva d’en Mercero “Verano Azul”, amb la Bea, en Tito, o, per exemple, l’entranyable Piranya, el qual ha visitat fa poc la Ciutat dels Sants-, ens va colpir i frapar la notícia que fa dos caps de setmana va donar TV3 en el Telenotícies Migdia i Vespre sobre el fet que una empresa catalana de Rubí –Edse Inventiva- va guanyar el concurs per fer el bicing a Dinamarca però que no pot dur a terme perquè no hi ha hagut cap banc que li financiï el projecte! I llavors hi ha algun hipòcrita que diu que l’economia productiva d’un país la frenen els funcionaris! Com pot ser que una empresa catalana, nostra nostra, que ha superat els líders mundials del sector en un país on la bicicleta és com la pilota aquí, que té assegurat produir i vendre onze mil bicicletes no trobi cap, ni un, banc d’aquí que li deixi diners? I no eren unes bicicletes qualssevol, s’havien currat – com diuen ara els moderns- el tema: eren bicicletes equipades amb una pantalla tàctic, rodes antipunxades i motor elèctric… A més, segons el seu gerent, Eduard Sentís: “L’altre avantatge és la transmissió, que en no tenir cadena ni plats ni pinyons, anem amb transmissió de Cardan i això gairebé no té manteniment”. Si això que és producte amb sortida segur i assegurat no obté finançament, quin negoci l’ha d’obtenir? I aquí, com sempre xiulant, perdonant els antecedents penals de banquers perquè ens puguin anar dirigint “magníficament” la nostra economia domèstica!

No sé perquè em recorda que, fa poc, s’ha donat a conèixer un estudi, publicat en forma de dos articles, que porten la signatura de la Class Consulting, de la Class Business School, que pertany a la City University de Londres, centrat en els mètodes alternatius de construcció d’índexs borsaris, en el que afirmen que els ximpanzés són millors que els homes –i les dones- a l’hora d’invertir en borsa. Aquest estudi es va realitzar sobre una mostra aleatòria de mil accions, basat en dades recollides mensualment als Estats Units entre 1968 i 2011, que s’han repetit aleatòriament deu milions de vegades durant aquests quaranta-tres anys. El professor Andrew Clare, coautor de l’estudi, ha conclòs que la gairebé totalitat dels deu milions d’operacions d’inversió fetes pels ximpanzés són indubtablement millors que els índexs ponderats per capitalització.

Déu me’n guard de treure conclusions precipitades o d’associaciar idees a l’estil Hume, però a vegades sí que sembla que els que ens manen, a nivell mundial, des d’un punt de vista econòmic o no hi entenen gaire o hi entenen massa i ens volen apetitir tant per tal que no els poguem fer ombra. Imitant la mítica “Casablanca”, no diré que sempre ens quedarà París, però sí que em quedo amb la frase atribuïda a l’Albert Einstein, aquell a qui algú de petit li va dir que no tenia futur com a científic: “La vida és com anar en bicicleta. Per a mantenir l’equilibri cal seguir pedalant”.

 Jaume Salés

Jurista

(Article publicat al bisetmanari “El 9 Nou”, el divendres 26/04/2013)

Tweet