RetadoR

En la novel·la de Juan Gómez-Jurado es crea un clima, aconseguit, d’obra de suspens. Qui es pot endur l’etiqueta de protagonista és l’Andrea Otero: periodista espanyola que treballa al diari “El Globo”, rossa d’ulls blaus, que és l’última de cinc germans (l’única noia). A la protagonista, les seves aventures amoroses no acaben gaire bé, en general (l’Eva –a qui anomena l’aspiradora romàntica- la deixa i la doctora Chevda Harel també la deixa … d’una altra manera). Que l’Otero és una mica excèntrica ho demostra el fet que al seu gat li diu “Pequeño Hijoputa” o PH, eufemísticament. Hi ha qui pot pensar, també, que el protagonista és en Raymon Kayn, alter ego de Yudel Cohen, que simbolitza la lluita i resistència jueva contra les atrocitats del nazisme. Però hi ha un personatge que imanta l’atenció, que és protagonista que va més enllà d’un llibre i que es perfila com el protagonista d’una saga, que és el Pare Fowler (John Anthony Fowler Brent, llicenciat en psicologia, tinent de l’exèrcit, nomenat sacerdot l’any 1977, que parla bé onze idiomes i en xapurreja quatre més i que, el més important, és agent actiu de la CIA i de la Santa Aliança –servei d’espionatge del Vaticà-).

L’argument gira entorn a trobar l’Arca de l’Aliança i de fet la troben; tot es precipita quan la troben. La història burxa en el nazisme i en la persecució dels jueus i el fet que un d’aquests, el més dèbil, per circumstàncies de la vida i com a màxim exponent del somni nord-americà, esdevé una persona molt rica, atormentada pel seu passat i per la pèrdua del seu fill Isaac en l’atemptat de les Torres Bessones. Aquest no és altre que en Raymond Kayn, personatge misteriós i que té una malaltia crònica que el fa apartar de la societat, sense renunciar a influir sobre ella. Tot això envoltat en una trama de terrorisme religiós internacional. Malgrat el clima de suspens que s’aconsegueix, hi ha personatges que apunten i treuen el nas i després desapareixen, tot i que, a parer meu, tenien molt de joc en la història per gota que s’hagués intentat. Em refereixo a Mossèn Albert, analista de sistemes de la Cia, amic i col·laborador del Pare Fowler i enllaç amb la intel·ligència vaticana, amb un passat de hacker informàtic d’antologia; i, també, em refereixo a l’Orville Watson, consultor sobre terrorisme i amo de GlobalInfo, que va haver d’escapar per cames d’algú que el volia liquidar, sota el pseudònim d’Steward. Tots dos tenen una intervenció decisiva però, sorprenentment, desapareixen de l’acció de cop i, francament, se’ls troba a faltar.

En un argument així no hi pot faltar el xoc de trens culturals i d’espionatge d’àrabs, jueus, nord-americans i vaticans. I acaba com el rosari de l’Aurora amb víctimes per tots els bàndols. Amb tots aquests ingredients, la lectura es fa amena i recomanable.

Jaume Salés.

Tweet