Després de llegir “Luces de Hollywood”, d’Horace McCoy

               A “Luces de Hollywood”, Horace McCoy torna a tocar el tema del món del cinema i de les dificultats per treballar-hi, no ja com a primer actor o primera actriu, sinó de simple extra. Això s’exemplifica amb Mon Matthews, Ralph Carston i Dorothy Trotter. Aquesta última, després d’entrar i sortir de la presó, se suïcida en la cel·la que ocupava un cop la van reintegrar al règim tancat. La culpa de la mort, segons Mona, la tenen les revistes de cinema.

Els altres dos protagonistes, Mona i Ralph, malviuen, la primera fent feinetes fins que no vol seguir el joc de la famosa Laura Eubanks, actriu que forma part de l’stablishment;

Luces_de_Holluwood

en Ralph renuncia als seus principis i ètica deixant-se seduir per la vídua Ethel Smithers, tot i que el seu marcat accent del sud el traeix i és una llosa massa pesada. Tot això, mentre el seu amic d’infantesa que es va quedar al poble –Butch Siegfried- es casa amb la primera xicota d’en Ralph, la Claire Lyons.

Novel·la que critica aquesta hipocresia del món del cinema, on s’entra i hom pot treballar-hi si està disposat a tot … a més de tenir un endoll com a element indispensable. Ara, com a novel·la negra no en té res.

 

                                                                                       Jaume Salés i Malian