“La mort t’assenyala”, de Ross MacDonald

              En Lew Archer ja forma part d’aquell museu de detectius favorits que tinc. En aquesta seva nova aventura, emergeix en tota la seva força, com és d’habitud, però també hi sura un punt més moralista que en d’altres ocasions. Sarcàstic, irònic i que no esquiva el cos a cos, es permet en aquesta novel·la repartir sermons a més d’un i a més d’una. Sobretot és de destacar el que li diu a Samuel Benning a les últimes pàgines. Traspua la seva incompatibilitat amb ell i la seva forma d’actuar i de pensar! Destacar també la tendresa que el detectiu privat té amb Sílvia Treen, la jove serventa dels Singleton enamorada de l’hereu Charles A. incomprensiblement

              Archer ha de treure l’entrellat a un cas que s’inicia amb la desaparició d’una noia, Lucy Champion, d’una casa on feia de serventa. La troba de seguida però la torna perdre i, finalment, la troba degollada. A patir d’aquí es dona el tret de sortida per entrar a les vides de molta gent, moltes d’elles per descobrir que no són el que aparenten. No hi falta la rossa fatal, malgrat que es tenyeixi, que és en totes les trames. Tampoc no hi falten els integrants dels baixos fons californians entorn dels quals gira tot i tothom.

              En la novel·la hi ha moltes al·lusions al racisme envers les persones de pell negre. Varis personatges parlen d’elles de manera despectiva. L’autor ho fa servir per remoure la consciència del lector. També hi veiem una crítica a un tipus de detectiu privat ben diferent d’Archer, sense escrúpols, baliga-balaga, aprofitat, que enganya a la gent per aconseguir el que vol arriscant la seva vida i la seva pròpia … tot això personificat en Max Heiss i el seu alter ego Julian Desmond.

              Les novel·les el protagonista dels quals és Lew Archer no deixen indiferent a ningú.

Jaume Salés i Malian

01/10/2019



Leave a Reply