Comentant “El Diamant Blau”, de Care Santos

Sempre és difícil la lectura d’un segon llibre d’un/a autor/a de qui s’ha llegit un primer llibre apassionant i que és precisament per haver llegit aquest primer llibre que hom vol llegir el segon. Aquest és el meu estat d’ànim a l’hora d’enfrontar-me a “Diamant blau”, de Care Santos, després d’haver llegit i gaudit de “L’aire que respires” d’aquesta mateixa autora.

En aquesta segona novel·la hi trobem la història de la família Pujolà des del segle XVIII fins al segle XX. La forma de narració s’assembla a un dietari que va endavant i endarrere en els anys i segles on, en petites píndoles, es van donant a conèixer els diferents trets de cadascun dels personatges d’aquesta nissaga. Aquesta fórmula ajuda a mantenir l’atenció del lector i fa que la història no sigui pesada, ans al contrari, hom vol anar llegint per veure, per exemple, fins on arriba la maledicció de la família des que el cognom encara conservava la erra al final del mot; o com és que el bona fe d’en Florià Pujolà pot haver-se casat amb la Margarida Gomis, manipuladora i inflexible; o veure d’on surt la feina de tintorers de la nissaga.

En la història, però, es veu que més que la nissaga dels Pujolà(r) hi veiem la història de les dones de la família, es diguin Pujolà (r) o en siguin la parella. Sobretot, té especial simpatia per al lector la Teresa Maquès a qui, si en Florià hagués fet cas, la història haudiamantblauria anat d’una altra manera.

Tot i que sembla que les històries es van tancant i quadrant després de tots els flash-backs que hi ha, si alguna crítica es pot fer és que, com a lector, m’hi ha faltat saber com acaba la història dels fills del Florià i la Margarida, sobretot de la Teresa Pujolà gomis i l’Eustàsia Pujolà Planas que, un cop apuntat que esdevé mestra i que acabarà tenint parella quan ella sempre ha dit que no la tindria, hom espera que apareguin al final de l’obra per acabar de rematar la història i posen les coses definitivament a lloc. Però això no acaba passant, I potser caldria saber què li passa a Diamant Blau, també !

Jaume Salés.



PERSONATGES LITERARIS (II)

carlota

Carlota Guillot (1806 – )

           Filla de Víctor Philibert Guillot (1762 – ? ). S’assembla a la seva mare. De pell pàl·lida, cabells castanys tirant a foscos i ulls grossos. És una nul·litat per a les labors, però estima els llibres. És creient. Amiga de Sàlvia, la seva germana de llet, filla d’Isidora, la dida de la Carlota Guillot. El 13/12/1828 se celebra el seu casament per poders amb Néstor Pérez de Leon (1786 – ? ) i està trista; en el banquet coneix l’Àngel Brancaleone Neu. Al gener de 1829, entra a la botiga on treballa aquest i van parlar per primer cop, tot i que breument. Uns dies després també el va visitar en Pérez de Leon, demanant-li incunables. El dia de Sant Josep de 1830 entra per la força al Convent dels Àngels i li assignen el nom de Germana Resignació (Veure-la). El seu padrí de bateig va ser en Josep Xifré (Arenys, 1777 – Horta, 07/08/1856), el mateix que en absència del nuvi i en nom d’aquest es va casar per poders amb Carlota.

De casada va anar a viure al carrer del Pi, de Barcelona. El seu marit va tardar mesos a consumar el matrimoni i ho va fer estant ben borratxo. Aquell dia va quedar prenyada. Quan el seu pare es va posar malalt va obtenir permís del seu marit per anar-lo a cuidar. 6 dies després que es morís va ser interrogada i condemnada per suposat adulteri amb Àngel Brancaleone, cosa que era falsa. El jutge que la va condemnar, Tosquilles, era molt amic del seu marit. Tots els béns van passar a mans del seu marit. Va donar a llum un nen, el dia 10/10/1830, nen sa, de cabells negres i bonic. Quan té 5 anys, la Germana Abadessa separa el nen de la seva mare i no li diu on el duü. Consta que va morir quan el vehicle en el que anava amb d’altres monges va caure a la serra de Collserola. De fet no va morir i ara és la misteriosa dama del vel negre que ha vingut a viure en un pis de la Rambla de Santa Mònica, al davant del Banc de Barcelona. Ella recluta a la Rita Neu (1789 – ? ) i al seu fill, Àngel Brancaleone (1809 – ? ). És la vídua de Valentí Gusi. Ha recuperat el seu fill que és un Gusi (Víctor Gusi), que està estudiant. Amb aquesta nova identitat Carlota torna les coses al seu lloc.

Personatge creat per Care Santos, en el llibre “L’aire que respires”.

 

Jaume Salés i Malian

(Del “Diccionari Biogràfic Literari”)



PERSONATGES LITERARIS (I)

Àngel1

Àngel Brancaleone Neu (1809 – ? )

         Fill de Filippo Brancaleone (1791 – 12/12/1828) i Rita Neu (1789 – ). Neix el mateix dia que moren el seu avi Joan i el seu tiet Josep. Nom que figura en la tapa d’una carpeta de color verda, que la Virgínia Rogés va donar a la narradora. Conté papers que consultava sovint el difunt Antoni Rogés. Aprenent de mercader de llibres.

 

Quan el seu pare es va morir, la seva mare li va donar el llibre que aquest guardava perquè el portés al seu legítim propietari, en Víctor Philibert Guillot (1762 – ? ). Hi arriba el dia que se celebra el casament de la filla d’aquest, la Carlota Guillot (1806 – ? ). En Guillot li encarrega de trobar els seus llibres robats i també que li enviï informes sobre la vida de casada de la seva filla Carlota, cada 15 dies. En Verdaguer el lloga per al seu negoci d’impremta. En la rebotiga de la llibreria, ell i els seus amics, que es diuen “Els savis”, organitzen tertúlies clandestines.

 

Està cada cop més enamorat de Carlota Guillot. Porta regularment llibres a aquesta i al seu marit. A aquest, fins i tot, un cop li va vendre un llibre amb pàgines afegides com si fossin originals. Algú afegeix del seu puny i lletra un annex a les memòries escrites per Germana Resignació i li fa arribar, a través del Pare Pabo Irazogui, a la presó de la Plaça de l’Àngel on és, des de 1829, per un delicte d’adulteri, amb Carlota Guillot, que no ha comès. A la presó li deien “El Visitat”, perquè rebia moltes visites dels seus amics, que li portaven llibres, i de la seva mare. El 28/08/1835 surt de la presó després que en Pérez de Leon (1786 – ? ), marit de Carlota Guillot, li condonés la pena a canvi d’ajudar als comissaris de l’ajuntament que havien de recuperar els llibres dels convents per fer una biblioteca; en realitat el que vol en Pérez és que si veu un llibre dels que a ell li agraden li doni. Quan surt, en Verdaguer no el vol readmetre.

 

Pròsper de Bofarull el lloga per fer un inventari de la biblioteca del Monestir de Ripoll. Escriu un dietari des del gener de 1836. Fa d’escrivent del Marquès de la Brocca. Tornat a Barcelona, la Margaria (Germana Elisabet) contacta amb ell per dir-li on és en Víctor Pérez de Leon –fill de Néstor Pérez de Leon i Carlota Guillot- i demanar-li ajuda per seguir-lo protegint. Davant la falta de clientela es dedica a ser contractat per a enderrocar les muralles de Barcelona; després, de comerciant de latrines. Manté però el costum d’anar de putes. Un dia una ombra emmascarada li dóna un paper citant-lo a les cases de la Rambla de Santa Mònica, davant del Banc de Barcelona. Allà descobreix que qui el vol llogar és la Carlota Guillot, que no havia mort en accident al 1835, i que ara és la vídua de Gusi. Quan la veu, no pot evitar plorar a cor que vols. Així, doncs, obre un negoci de llibreter al Carrer Ferran VII, molt a prop de la Rambla, just al davant de de l’església vella dels caputxins. La llibreria es diu “Llibres Brancaleone”. Com que la seva mala fama encara continuava i molts li feien boicot, va anar a veure el seu amic Quicu i li va dir que podia comprar l’estoc de llibres de l’últim fill de la Teresa Pau.

Aquest és un personatge creat per Care Santos al llibre “L’aire que respires”.

Jaume Salés i Malian

(Del “Diccionari Biogràfic Literari”)