“El roig i el negre”, d’Stendhal (Henry-Marie Beyle)

Aquesta obra cabdal d’Stendhal explica les vivències externes i internes (aquestes són molt importants) d’un estudiant de capellà, en Julien Sorel, en una societat francesa que, quan més llegeixes l’obra, més t’adones del lluny que queda. D’entrada, aquesta duplicitat de novici i flirtejador de dames solteres i casades, estereotip de l’època en què se situa la novel·la, ara, en la tradició catòlica, és inconcebible. El protagonista és en Julien Sorel, fill d’un serrador que, a diferència dels seus germans, no està fet per continuar l’ofici del seu pare, sinó que s’aficiona a llegir llibres religiosos o de vides de sants i a aprendre el llatí; el seu pare, veient una oportunitat de negoci, i com a bon mercantilista, “ven” el seu fill a l’Alcalde del poble, Monsieur de Rênal perquè instrueixi els seus fills. El que passa, però, és que de la convivència amb la dita família, en Julien s’enamora de la dona de l’Alcalde, la Louise i ella d’ell. En la primera part de la novel·la assistim a un estira i arronsa flirtejador entre ambdós amb la intenció, mútua, de fer patir contínuament un a l’altre. A la fi esdevenen amants (a la novel·la el que màxim es descriu d’aquesta relació és el tocament de les mans i, com a molt, algun petó furtiu).

Tot es frustra pels remordiments de Luise de Rênal, pel fet d’enganyar al seu marit, forçant la sortida de Julien, sense que això suposi que el deixi d’estimar (l’amor passa a ser més un amor martiritzat, espiritual). El caire seductor d’en Julien no s’apaivaga amb l’exili, sinó que es fa més evident que mai. Quan arriba a Besançon, per tal d’ingressar en el seminiari que dirigeix Mossèn Pirard, en té prou amb uns minuts per encandilar-se d’Amanda Binet, tot i que no va més enllà perquè voluntàriament no la veu més. Al seminari, en Julien no s’ho passa massa bé, sobretot perquè hi ha una guerra interna entre els partidaris de Mossèn Pirard i els de Mossèn Castanède.El_Roig_i_el_negre Per intercessió de Mossèn Pirard, Julien passa a servir a casa del Marquès de la Mole, com a secetari personal. En aquí experimentarà el fet de veure’s de classe social inferior però acabarà enamorant-se perdudament de la filla del marquès, la Mathilde, amb la qual es reprodueix el joc que abans havia tingut amb Louise de Rênal; tots dos porten al límit la provocació i el sofriment de l’altre per aconseguir el seu amor. Per Mathilde, però, té més rivals que amb Madame de Rênal, sobretot perquè Mathilde és una autèntica bellesa: rossa i amb una figura esplèndida. Per aconseguir-la, però, va seguir els consells de Korosoff i va fer veure que cortejava la mariscala De Fervaques.

Tot es precipita quan Mathilde confessa al seu pare, el marquè de La Mole, que està embarassada de Julien Sorel. Comença el final del seu perigratge, acabant en una presó on, ni la súplica ni el suborn de Mathilde, poden evitar el seu fatal desenllaç.

Una novel·la on contínuament hi ha lluites de consciència interna. Avui dia, però, tot el que en ella es descriu ens queda molt lluny.

Jaume Salés i Malian