“Palmeres en la neu”, de Luz Gabás

Ha estat una grata sorpresa aquesta novel·la d’una autora, fins fa poc, desconeguda per a mi. A vegades, quan hom vol llegir un llibre es guia per la fidelitat a un autor i quan es tracta de descobrir un nou autor sempre hi ha certa reticència. Per això, quan s’encerta aquest descobriment és d’agrair.

A “Palmeres en la neu” es tracta de la vida entre dos pobles: Pasolobino i Sampaka; dues realitats, l’espanyola i la guineana; dos rols, la del conqueridor –Espanya- i la del sotmès –la colònia de l’Illa de Fernando Poo-. Sopta que uns nois d’una comunitat rural d’un poble d’alta muntanya vagin a buscar-se la vida a una zona de clima totalment diferent i oposat. La història serveix per narrar una realitat que es va donar a la segona meitat del segle passat; les referències a polítics i dictadors d’ambdues nacions serveix per donar visos de realitat a la narració.

Si haguéssim de resumir de manera twitera (amb pocs caràcters) l’argument podríem dir que és la història d’un amor intens, primer prohibit,després amagat i, quan podria ser real, l impossible, on els dos amants –en Kilian i la Sibila-, malgrat que no es veuen més des que se separen físicament, estan sempre connectats espiritualment. És evident que els esperits són els autèntics guionistes d’aquesta història d’amor en majúscules.Palmeras  en la nieve

En contrapartida, aquesta gran història d’amor es desenvolupa enmig de relacions carnals no amoroses, de sotmetiment de l’home blanc a la dona negra, de despreocupació de la possible prole fruit d’aquestes relacions. I ja no diguem de l’orfenat que es nodreix dels fills no desitjats per cap dels dos que participen en la concepció!

La família de Can Rabaltué, començant per l’Anton i seguit pels seus fills Jacobo i Kilian, van a treballar a Guinea, a la finca de Sampaka, prop de Santa Isabel –després, Malabo- a la collita de cacau amb la intenció de portar jornals a la finca familiar aragonesa de Pasolobino. En Jacobo, sense sentiments i materialista, només busca guanyar diners i disfrutar de l’alcohol i les dones oriündes –sense fer cas a dones espanyoles, com la Júlia, que està colada per ell però que si hi anés li privaria de divertir-se cada divendres i dissabte amb les noies que són als clubs d’alterne de Santa Isabel-. Aquesta seva actitud és tan despiadada que fins i tot condiciona la vida del seu germà Kilian i de la seva dona bubi, la Sibilia, i, de rebot, del fill d’aquesta, Fernando Laha, que acaba enamorant-se de la filla aragonesa de Kilian, la Daniela (que es diu en honor al nom de la Sibila que, complert, és Daniela Sibila). En aquesta història, tant la Pilar com la Carmen són la penyora a pagar per no ser malvistos en una societat tancada com la franquista.

Els esperits que guien l’acció, però, són savis i la Clarence, podent-se enamorar d’en Laha, va i s’enamora del germà d’aquest, l’Iniko, amb qui té diferents aventures apassionades però no consolidades per culpa de la distància. En resum, una bonica, tendra i entranyable història d’amor que quan s’acaba per la mort d’un d’ells continua amb els seus dos fills –Daniela i Laha- perquè sigui etern i perdurable en el temps. Aquest, o els esperits, es cuiden de posar les coses al seu lloc, al cap dels anys.

Jaume Salés i Malian