Comentaris sobre “El càrtel”, de Don Wilson

                 Llegir la novel·la de Don Wilson provoca diferents estats d’ànim. D’entrada, un començament misteriós sempre enganxa. Encara que repetit molts cops, que un monjo pietós i pacífic que es dedica a cuidar abelles sigui un exagent d’operacions especials sempre funciona per captivar el lector. Doncs això és el que passa amb Art Keller, l’apicultor.

                  La novel·la és clar que va de la lluita d’en Keller contra el cap de la droga, Adán Barrera. L’autor té l’habilitat de retratar-nos en Barrera de manera que sigui una peça suposadament de caça major per a en Keller. Al principi, al meu entendre, la novel·la no defalleix, ans al contrari. Els dos noms, Keller i Barrera, van creixent paral·lelament a l’espera, és evident, del xoc de trens final.

                Al costat d’aquests personatges centrals també surten i ocupen lloc preeminent altres personatges. Per cantó Barrera, podem citar: Nacho Esparza (soci i consogre de Barrrera), Magda Beltran (amant dominadora, la Reina Amant), Heriberto Ochoa (Z1, àlies El Botxí, rival a mort) o els germans Tapia (Diego, Martín i Alberto). Pel cantó Keller, destaquen els següents actors secundaris: Luis Aguilar (Policia honest, mort per la causa), Gerardo Vega (Policia que juga a les dues bandes), Miguel Morales (àlies Forty, enemic a mort), Eddie Ruiz (àlies Edie el Boig i Narco Polo, el més hàbil de tots), Jesús Chuy (assassí místic, salvat), Maribel Cisneros (metgessa que esdevé parella de Keller i sofreix en cos propi les lluites entre càrtels) i Pabol Mora (periodista amb fort debat intern, que dóna la seva vida per la gent que estima i enamorat del seu fill Mateo Mora).

                Però per al camí, hi ha massa violència, massa morts en una batalla entre càrtel que no porta a enlloc. Ni per la història de la novel·la. I és evident que quan el fil argumental deriva a aquest estadi, malauradament, el final és coherent amb això i, per mi, no està a l’alçada d’un excel·lent començament i del plantejament inicial.

 

Jaume Salés i Malian



“La Templanza”, de María Dueñas

Templanza              Fins a mig llibre hom no sap que “La Templanza” no és un estat d’ànim sinó qu e és el nom d’una finca, d’unes vinyes de Jerez, que havien estat propietat de la família Montalvo i ara, per carambola, pertanyen a en Mauro Larrea, autèntic protagonista de la novel·la. En Mauro Larrea és un espanyol d’origen que no ha canviat la nacionalitat tot i viure a Mèxic des de fa anys, és vidu amb dos fills totalment diferents en tot; quan queda arruïnat –a l’inici de l’obra- decideix empenyorar el poc que li queda i anar a fer fortuna a Cuba per acabar descobrint una nova vida a Jerez. Passa de ser miner a ser vinyater i comerciant de vi.

Entre mig de tot això, es troba amb vàries dones que el marcaran: el record de la seva dona Elvira, la Carola Gostoriza –a qui aconsegueix fer perdre els nervis però que li explica la veritat de tot plegat- i, sobretot, la Soledad Claydon (de soltera, Montalvo). Aquesta última sí que entra en la vida de Mauro com una tramuntanada, canviant-li la vida i la manera d’entendre-la.

És una novel·la apassionant, que enganxa des de la primera línia, a cavall entre la novel·la d’aventures i la novel·la romàntica, sense caure en cursileries, amb una bona i acurada descripció dels entorns i amb uns personatges ben retratats, els quals tots tenen raconets ocults que es van aclarint a mesura que avança la trama.

L’emoció dura fins al final i el lector va desitjant que d’una vegada per totes en Mauro i la Soledad es deixin de falòrnies i acabin ajuntant els seus cossos i les seves ànimes i si a sobre ajunten forces per fer front a la competència vinícola, millor que millor! Això sí: l’autora ens deixa oblidats a Cuba diners que en Mauro té dipositats per a invertir i treure’n rèdits, però se li perdona vista, en conjunt, com és d’excel·lent la novel·la.

 

Jaume Salés i Malian

7 de juliol de 2015