Coses que tornen o que ja hi són

(Article publicat a “El 9 Nou” del divendres 28 de juny de 2013)     

Una de les notícies que han venut més els últims dies és aquesta “Torna ‘S’ al cinema”. Aquesta simple frase, en algun nostàlgic li haurà fet entendre que “Torna el cinema S”, és a dir, que torna aquell cinema, propi de la fins ara sacrosanta transició espanyola, a mig camí entre el “destape” (paraula intraduïble sense perdre tots els matisos que té) i el cinema ja pornogràfic. Efectivament, segons els entesos, entre els anys 1978 i 1983, el govern de torn espanyol i els exhibidors de pel·lícules, de forma paternalista envers a un suposat espectador que sortia de molts anys de repressió i capteniment, avisaven del contingut del film col·locant una “S” en determinats títols i, abans de projectar-los, es podia llegir en pantalla una frase com aquesta: “Se advierte al público que esta película, por su temàtica o contenido, puede herir la sensibilidad del espectador”. Per tant, tothom estava avisat que en aquella pel·lícula s’anava més enllà d’un simple “robat” de l’artista femenina, esplèndida, de torn. L’origen de l’elecció de la lletra “S” per a aquest tipus de films no és del tot clar, malgrat que ràpidament, hom la va associar a “sexe” o “sensibilitat”, per allò que, tal com hem dit abans, podia ésser ferida.

                Però, no. No és el mateix que “Torni el cinema ‘S’” que “Torni ‘S’ al Cinema”. En realitat, el que aquesta frase estava anunciant és el retorn d’un dels herois infantils més nostrats: en Superman, que porta una gran “S” al pit. Si algú no el coneix –cosa difícil- i va a la Viquipèdia podrà veure que en Superman és un famós còmic basat en el conegut home d’acer, home fictici i, per tant, superheroi. La primera aparició va ser a la revista “Action Comics” l’any 1938 (quina casualitat: les pel·lícules “S” acaben el 83 i en Superman neix al 38!), tot i que els primers esbossos surten cinc anys abans. Els pares de la criatura són: Joseph “Joe” Shuster –m’estalvio qualsevol intent de tesi doctoral sobre si els colors blau i vermell del súperheroi tenen a veure, de manera futurista,  amb el migcentre jugador de futbol alemany que va passar pel Barça, on es va fer famós, fa uns trenta anys-gavians i Jerome “Jerry” Siegel. Doncs bé, ara reencarnat amb l’actor Henry Cavill, en Superman torna, de la mà del director Zach Snyder, sota el títol “L’home d’acer”, en una clara picada d’ullet al seu origen, perquè és sobre això que aprofundeix aquesta cinta. Segons aquest director el que el film intenta fer és “respectar la S”. Pels volts de Sant Joan, aquells que tinguin un esperit jove i que creguin amb el Tió i els angelets i els herois, tenen una bona notícia per veure de nou el seu heroi, després de la desaparició, l’any 2004, de l’actor Chirtopher Reeve, que és qui havia encarnat últimament l’alter ego del periodista Clark Kent.

                Cada estiu la indústria cinematogràfica ens regala algun títol que suposa el retorn d’una saga, d’un actor, d’una història … És el mateix que passa amb les mal anomenades “Gavines” que no són les “voladores que voltegen vora el mar” i que tan ens agrada escoltar, sobretot, de la veu de la Marina Rossell. No, el que tornen a l’estiu –de fet no marxen en tot l’any- són els gavians que any rera any, a partir de quarts de set del matí, comencen un concert cridaner, escardalenc, despertador, acompanyat de moviments de teules i pics de rocs i ossos contra les teulades i les claraboies de les nostres cases i comunitats de veÏns, que converteixen les hores baixes del tard-vespre i les matinades d’estiu en tot menys en romàntiques, tranquil·les, acollidores, bucòliques, terapèutiques, regeneradores ….

                I això passa cada estiu i, pel que es veu oficialment, seguirà passant … a no ser que vingui en Superman! És l’única “Sperança”. I mentrestant, els afectats més directament, s’han d’anar imaginant estratègies en forma de CD’s penjant a les teulades (que no deuen ser pas d’havaneres ni de la Rossell precisament) o en forma d’altres utensilis dissuasoris per evitar que hi niïn i es passegin com si fossin a cal sogre!

 Jaume Salés

Jurista