Inauguració dels Pessebres de Roda 2015

AntoniBassas

Instants abans de quarts d’una del migdia, el personatge que enguany ha d’inaugurar els Pessebres de Roda no ha arribat, malgrat que se l’espera. Sort dels mòbils ! El trànsit de la C17 ha fet una mala passada! El convidat però té bona premsa i és de bon esperar. Periodista de prestigi, amb experiència a tele, ràdio i premsa; actualment, és Director d’Audiovisuals del Diari Ara. A la 1 i 10 minuts del migdia arriba l’Antoni Bassas i s’inicia la inauguració oficial. Rep les explicacions puntuals i atentes del President dels Pessebristes, en Josep Carreras -res a veure amb el famós tenor- i algun apunt, quan convé, de l’Alcalde de Roda, l’Albert Serra. En Bassas es mostra admirat i interessat. Hom pot meravellar-se un cop més (i van …) amb la recreació del Teatre del Centre; no hi ha prou paraules per agrair als pessebristes rodencs aquesta joia de la memòria històrica de Roda!

S’abaixa el teló i la comitiva pot delectar-se amb la resta de diorames que enguany han preparat els pessebristes de Roda: són capaços de representar, amb nota, una “Fugida d’Egipte” a Sant Serni de Llorts (Ordino) amb neu! I el “Naixement” a El Mercer de Torralles, sense bou ni mula, però amb conills i gallines ! O “L’Anunciació” situada a la Costa Brava, en una cala amb un mar immens (quant més gran més costa) que hom qualifica de matrícula d’honor! Completen els diorames un situat a Pals, on s’hi representa “La Visitació” i un pessebre de l’Agrupació Pessebrista de Barcelona que els han cedit com és habitual i que enguany va signat per l’Antonio Casulleras. I abans d’acabar la ronda, hi ha una altra joia rodenca que, com teatreCentre-Pessebres de Rodava dir sotto voce algun dels veterans pessebristes presents a l’acte, no el volen destruir ni el poble deixaria fer-ho: és la imatge del Pont Vell, en versió antiga, des del Sòl del Pont a l’Església Parroquial obrint vista no només a les finques veïnes sinó a les de més enllà i tot. Aquest diorama fa uns 30 anys que el tenen exposat amb tots els honors (abans havia estat la imatge del tercer acte en el diorama del Teatre Centre, fins que es va decidir independitzar-lo). Avís per a navegants!

A continuació, en l’acte obert al públic en general, a la Sala Polivalent del Teatre Eliseu (torno a votar perquè es digui “Sala Ferran Alsina”), després dels parlaments del President del Pessebristes Rodencs i de l’Alcalde de la vila, en Bassas confirma que ha acabat “impressionat i emocionat dels pessebres, estan molt ben fets”, diu que hi ha vist a més “molta imaginació: l’Anunciació a la Costa Brava!”. Va dir que no es podia negar mai anar a Roda, població per la que passa quan va a Tavertet habitualment i on s’hi atura alguna vegada. Va lloar la figura de dos rodencs il·lustres, l’Emili Teixidor i en Miquel Martí Pol, qualificant al primer, fins i tot, com d’amic seu. Per definir el Nadal, va fer servir les paraules d’un altre amic, Raimon Pàniker: Nadal fa possible reconèixer, en cadascú, una guspira de divinitat. Per acabar, la Coral Vilaformosa va interpretar cançons de Nadal (amb l’Antoni Bassas taral·lejant-ne algunes) i la rodenca Maria Clara Marsó va cantar dues peces: “El girasol”, amb lletra de Mossèn Cinto Verdaguer i música de Mossèn Viñeta (que havia estat rector de la Parròquia de Roda de Ter); i, finalment, “El fassetonet”, després d’explicar que n’havia compartit la troballa ja fa temps amb un altre rodenc, el popular Jaume Salés i Sanjaume. Satisfacció compartida per tothom.

Jaume Salés i Malian

(Publicat a la revista RODA DE TER núm. 746, Novembre-Desembre 2015)



Està bé el Pare Noel ?

(Article publicat al bisetmanari El 9 Nou, el dia 31 de desembre de 2015)

             Sempre que som per als volts de Nadal, hi ha qui pregunta: ha vingut el Pare Noël? Cada any la mateixa pregunta però amb matisos diferents. Per exemple, no fa gaire, aquesta pregunta tenia a veure amb la polèmica entre pares catalano-independentistes i pares que no ho eren sobre si en una llar, la nit de Nadal, hi ha d’anar el Pare Noël o el Tió a deixar regals. La polèmica va estar servida durant molt de temps; fins i tot m’atreviria a dir que, quants més “pares noels” hi havia penjats a balcons de les cases de les nostres contrades, més activistes pro-tions hi havia. Era una mena d’acció-reacció, molt comuna en la nostra terra catalana. Per això, l’altre dia, en llegir la notícia que a continuació citaré, vaig pensar que algú s’havia passat de frenada i podríem haver-nos posat en contra l’opinió internacional, si és que mai l’hem tingut a favor. Resulta que el periòdic noruec Aftenposten –un dels de més tirada del país- va publicar l’esquela d’algú que havia mort el 3 de desembre de 2015 –fins aquí res a dir, tothom es mor quan li toca- però que havia nascut –redoblada de tambors!- el dia 12 de desembre de 1788 ! Si sorprenia la longevitat del personatge en qüestió, més encara va deixar a molts amb el cor glaçat quan, si hom seguia llegint, veia que es tractava, ni més ni menys, que de Santa Claus o el Pare Noël, com es vulgui! S’anunciava que havia mort a NordKapp, el punt més septentrional de Noruega. La notícia en allà es va desmentir de seguida. Una ràpida investigació va concloure que havia estat una broma d’un redactor del diari, el qual encara està en cerca i descoberta. Nogensmenys, l’efecte que va tenir va ser totalment oposat al que es pretenia.

Encara que sembli mentida, el Nadal no se celebra a tot el món. Hi ha llocs, on fins i tot està prohibit, com a Tadjikistan, a Brunei o a Somàlia, per citar-ne tres. Cap d’aquests llocs, però, ha anat tan lluny com el bromista del diari noruec abans esmentat. En els països del nostre entorn cultural podríem dir que és indiferent que l’esperit nadalenc tingui forma de Tió, de Pare Noël, de Santa Claus, d’Elf … l’important és que existeixi un símbol que aglutini i doni forma tangible a aquest fenomen de bonhomia i solidaritat col·lectiva. Símbols que a vegades es confonen amb la realitat. Segons un recent estudi publicat a Nathional Geographic més de la meitat dels islandesos creuen en l’existència real dels elfs i asseguren que les vacances de Nadal i la nit de Cap d’Any són uns dels moments més idonis per veure’ls perquè surten a buscar les seves noves vivendes. I no fa molt, científics holandesos i noruecs van publicar a la prestigiosa revista British Medical Journal el descobriment del perquè el ren més famós del Pare Noël, en Rudolph, té el nas vermell!

Ja ho veieu! Hi ha gent que s’entretén d’una manera i i gent que ho fa d’una altra, a l’empara de l’esperit nadalenc. Potser per això, hi ha qui li agrada, aquests dies, cantar nadales, veure o participar en “Els Pastorets” i fer el pessebre, més o menys treballat, en un racó de la llar, o fer-lo per a gaudi de la resta de la societat com fan, un cop més, els Pessebristes de Roda: per exemple, cuidant tots els detalls, s’han atrevit a fer l’anunciació a la Costa Brava i s’han lluït, en un altre diorama, amb un mar immens, ple de vida i color; això sí, conservant les dues joies de la Corona: el Teatre del Centre amb tots els detalls que hom podia haver vist a la platea i escenari originals, amb pujades i baixades de taló mentre es presenten escenes nadalenques; i, el pessebre del Pont Vell, en versió antiga, immortalitzant un dels símbols d’identitat rodenca, per sort sense lluminària extra per a l’ocasió !

Veient tot això, i amb permís de J. J. Abrams, només podem desitjar que la força de la il·lusió ens acompanyi ! Bon Nadal i que tinguem un Pròsper Any 2016.

Jaume Salés

Jurista