Està bé el Pare Noel ?

(Article publicat al bisetmanari El 9 Nou, el dia 31 de desembre de 2015)

             Sempre que som per als volts de Nadal, hi ha qui pregunta: ha vingut el Pare Noël? Cada any la mateixa pregunta però amb matisos diferents. Per exemple, no fa gaire, aquesta pregunta tenia a veure amb la polèmica entre pares catalano-independentistes i pares que no ho eren sobre si en una llar, la nit de Nadal, hi ha d’anar el Pare Noël o el Tió a deixar regals. La polèmica va estar servida durant molt de temps; fins i tot m’atreviria a dir que, quants més “pares noels” hi havia penjats a balcons de les cases de les nostres contrades, més activistes pro-tions hi havia. Era una mena d’acció-reacció, molt comuna en la nostra terra catalana. Per això, l’altre dia, en llegir la notícia que a continuació citaré, vaig pensar que algú s’havia passat de frenada i podríem haver-nos posat en contra l’opinió internacional, si és que mai l’hem tingut a favor. Resulta que el periòdic noruec Aftenposten –un dels de més tirada del país- va publicar l’esquela d’algú que havia mort el 3 de desembre de 2015 –fins aquí res a dir, tothom es mor quan li toca- però que havia nascut –redoblada de tambors!- el dia 12 de desembre de 1788 ! Si sorprenia la longevitat del personatge en qüestió, més encara va deixar a molts amb el cor glaçat quan, si hom seguia llegint, veia que es tractava, ni més ni menys, que de Santa Claus o el Pare Noël, com es vulgui! S’anunciava que havia mort a NordKapp, el punt més septentrional de Noruega. La notícia en allà es va desmentir de seguida. Una ràpida investigació va concloure que havia estat una broma d’un redactor del diari, el qual encara està en cerca i descoberta. Nogensmenys, l’efecte que va tenir va ser totalment oposat al que es pretenia.

Encara que sembli mentida, el Nadal no se celebra a tot el món. Hi ha llocs, on fins i tot està prohibit, com a Tadjikistan, a Brunei o a Somàlia, per citar-ne tres. Cap d’aquests llocs, però, ha anat tan lluny com el bromista del diari noruec abans esmentat. En els països del nostre entorn cultural podríem dir que és indiferent que l’esperit nadalenc tingui forma de Tió, de Pare Noël, de Santa Claus, d’Elf … l’important és que existeixi un símbol que aglutini i doni forma tangible a aquest fenomen de bonhomia i solidaritat col·lectiva. Símbols que a vegades es confonen amb la realitat. Segons un recent estudi publicat a Nathional Geographic més de la meitat dels islandesos creuen en l’existència real dels elfs i asseguren que les vacances de Nadal i la nit de Cap d’Any són uns dels moments més idonis per veure’ls perquè surten a buscar les seves noves vivendes. I no fa molt, científics holandesos i noruecs van publicar a la prestigiosa revista British Medical Journal el descobriment del perquè el ren més famós del Pare Noël, en Rudolph, té el nas vermell!

Ja ho veieu! Hi ha gent que s’entretén d’una manera i i gent que ho fa d’una altra, a l’empara de l’esperit nadalenc. Potser per això, hi ha qui li agrada, aquests dies, cantar nadales, veure o participar en “Els Pastorets” i fer el pessebre, més o menys treballat, en un racó de la llar, o fer-lo per a gaudi de la resta de la societat com fan, un cop més, els Pessebristes de Roda: per exemple, cuidant tots els detalls, s’han atrevit a fer l’anunciació a la Costa Brava i s’han lluït, en un altre diorama, amb un mar immens, ple de vida i color; això sí, conservant les dues joies de la Corona: el Teatre del Centre amb tots els detalls que hom podia haver vist a la platea i escenari originals, amb pujades i baixades de taló mentre es presenten escenes nadalenques; i, el pessebre del Pont Vell, en versió antiga, immortalitzant un dels símbols d’identitat rodenca, per sort sense lluminària extra per a l’ocasió !

Veient tot això, i amb permís de J. J. Abrams, només podem desitjar que la força de la il·lusió ens acompanyi ! Bon Nadal i que tinguem un Pròsper Any 2016.

Jaume Salés

Jurista