Comentant “Un trago para el camino”

Que bo que és descobrir una excel·lent novel·la negra com la de Fredric Brown “One of the road”, traduïda en el nostre país com “Un trago por el camino”. És d’aquelles històries que van creixent a poc a poc, on els personatges es van engreixant argumentalment parlant, on la víctima té una història aparentament neutra però un passat complex que explica la seva mort, on l’assassí també té una doble cara i un passat a preservar, motiu pel qual executarà el crim. Tot això hi és en la novel·la de Fredric Brown.

L’acció passa a Arizona, concretament a la ciutat de Mayville. Un poble aparentment tranquil, amb una comissaria de policia on està tot controlat, amb diferents bars que es reparteixen i, fins i tot, es comparteixen els clients, amb pensions que roten els seus inquilins menys del que voldrien i amb un periòdic local que explica les interioritats de la ciutat un cop a la setmana.

El protagonista no és un detectiu privat, sinó un aspirant a periodista que té moltes hores mortes per poder rumiar i anar descobrint les minúcies que el guiaran a trobar-se a la boca del llop, és a dir, davant de l’assassí per aver formulat a la persona equivocada –o no- una pregunta sense pensar, aparentment innocent però que va desentrallar-ho tot per arribar a descobrir el culpable i la fi de la història i el començament de la nova vida del protagonista, en Robert Spitzer, amb la seva xicota, la telefonista Doris Jones.

 

Portada de la novel·la "Un trago para el camino"

Portada de la novel·la “Un trago para el camino”

 

 

Mentrestant, veiem una sèrie de personatges secundaris que acompanyen la melodia del protagonista: el director del periòdic on treballa Spitzer, Sidney M. Hetherton, el qual s’aprofita de la inexperiència d’Spitzer, casat amb una senyora esquerpa, cosa que fa que tingui una aventura duradora amb la Sra. Birdie, antítesi de la seva esposa; el cap de policia local, Mac Nulty, d’uns 40 anys, bon policia, persona que no és brillant però sí honrat, que dirigeix la investigació compartida amb els seus ajudants i, sobretot, amb Spitzer, el qual amb l’excusa de què ha d’escriure la crònica del succés, està al corrent de tot; la mestressa de “La Fonda Motel”, la Sra. Birdie Edwards, dona de mitjana edat, corpulenta, que sembla una “Madame” de bordell; els dos ajudants de Mac Nulty, en Charlie Sanger i en Refugio Herrera conegut com “El Chico”; el boig del poble, Herbie Pembrook, enamorat d’Alícia Howell, la comptable del periòdic local “Sun” propietat de Hetherton… I, surant a l’ambient, la mort d’una bellesa arribada de fa poc al poble, l’Amy Waggoner, bevedora empedreïda i que ningú no entén perquè l’han trobada morta, despullada, amb una punyalada al llit d’una habitació de la pensió de Birdie.

És d’aquelles novel·les modestes, sense lluïments gratuïts o forçats, però que et va captivant fins al final, al qual hi arribes amb la conclusió que ha esta un plaer haver-la llegit.

 

Jaume Salés i Malian.