A Mossèn Mauri in memoriam

               (Article publicat al bisetmanari El 9 Nou, el dia 30/04/2015)

 

El passat dia 12 de març i a l’edat de vuitanta-dos anys va morir Antoni Mauri i Parareda, conegut com Mossèn Mauri. Des d’un prisma eminentment rodenc, volem dedicar-li aquestes quatre ratlles, complementàries d’altres que ja s’han publicat i, potser, es publicaran fruit del seu pas per altres llocs de la nostra terra. Amb aquesta perspectiva, podem descriure a Mossèn Mauri com algú seriós però que a la distància curta era proper i comunicatiu. El vaig conèixer a la meva època de transició de l’edat infantil a EsglésiaRodal’edat adolescent. Quan ets un nen i tens la sort de tenir a l’escola mestres bons això és una motxilla que t’ajudarà a fer més plausible el pas per aquesta vida. Mossèn Mauri va ser un d’aquest referents formadors.

Diuen les cròniques oficials que va venir de Mossèn a Roda de Ter, en substitució de Mossèn Bonada que es jubilava, a l’octubre de 1973; tot i així, ell ja havia estat a Roda, extraoficialment, és a dir, sense nomenament explícit, “per casualitat” com explicava ell mateix, l’any 1970 i part del 1971. Havia estat de missioner a l’Argentina i de vicari a Artés –res mesos-, just abans de venir, aleshores sí, amb nomenament oficial a ser rector de la parròquia de Sant Pere de Roda de Ter. S’hi va estar fins al juny de l’any 1985 quan va ser substituït per Mossèn Xavier Bardolet Sellarès, i ell va ser nomenat rector de Centelles, Sant Martí de Centelles i Sant Pere de Bertí. Va tenir el difícil repte de substituir Mossèn Bonada, del qual durant un temps es va anar celebrant a la població un memorial, amb actuacions musicals de nivell, si hem de fer cas als cronistes de l’època al periòdic local “RODA DE TER”.

                La gent que el va conèixer li va sentir dir sovint que se sentia un rodenc més. Això, quan es diu, potser no té tan valor com quan es practica. I així ho va fer. Poc abans de marxar a Centelles, es va implicar personalment, per exemple, juntament amb una colla de gent altruista, molts dels quals havien viscut a Còdol i que llavors vivien al Barri de les Cases Noves, a restaurar l’ermita de Sant Salvador, sobretot la teulada. A Roda, però, serà recordat per moltes altres coses més. Per posar-ne alguns exemples: com ja hem dit, va impulsar, després de la mort de Mossèn Bonada, un Memorial dedicat a aquest rector, certamen que va durar uns quants anys; va instal·lar la calefacció a la Capella del sòl del Pont; va mantenir i revitalitzar el Centre Parroquial amb activitats de cineclub, recitals poètics i conferències; va sembrar la llavor inicial del grup rodenc d’Hora 3 perquè entenia que calia un espai de debat, discussió i lleure a l’aixopluc de l’església; va intentar rellançar el Teatre Centre de la població però la seva reforma era excessivament costosa i, com a molt, va aconseguir que, al primer trimestre de 1983, l’Ajuntament de Roda i la Generalitat ho estudiessin, però entre que no deuria ser viable econòmicament i que, al cap de poc de marxar, la cosa es va quedar en un projecte i prou. Com a efemèride seva personal, cal apuntar que a Roda hi celebrà el 25è aniversari del seu ministeri sacerdotal.

                Quan algú a qui hom aprecia se’n va, cal aferrar-se als records per mantenir-lo viu en la memòria. Com va dir el polític, filòsof i orador Marc Tul·li Ciceró, a les Filípiques, “la vida dels morts consisteix en els records dels vius”. El meu record de Mossèn Mauri és d’una persona seriosa, conseqüent, didàctica, però alhora propera quan calia, amant de les passejades pel bosc –a vegades a buscar mussols emulant el cant d’aquesta au bufant les mans plegades d’una determinada manera- i aficionat a la caça. En definitiva, Mossèn Mauri va significar per a una generació de rodencs un bon rector, integrat al poble, amb inquietuds culturals i bon mestre pels que vam tenir la sort de que ens fes de professor al Col·legi de les Germanes Dominiques “Sant Lluís Bertran”, al costat de tants i tants bons mestres que hi van passar. Descansi en pau.

 

Jaume Salés.

Jurista