¿Acaso no matan a los caballos?, d’Horac McCoy

Confesso que és el primer cop que llegeixo res d’aquest autor nordamericà. En aquesta novel·la negra “¿Acaso no matan a los caballos?” hi trobem la relació existencial entre el narrador, Robert Syverten, i una noia que coneix per casualitat, Gloria Beatty. Els dos, inicialment, congenien perquè tenen una aspiració semblant a la vida, que és viure del cinema, ell com a director, ella com a actriu. És per això que es posen d’acord a participar en un concurs de resistència ballant, a Santa Mònica.

        A part de conèixer altres personatges, que com ells dos, tenen les mateixes aspiracions, l’autor no aprofondeix en cap dels actos secundaris i, per extensió, tampoc no ho fa amb els dos protagonistes. L’única aportació és saber que la Gloria Beatty és una amargada de la vida i que contínuament repeteix un desig: que voldria ser morta.

Horace McCoy - Acaso no matan a los caballos y Luces de Hollywood      El que passa és que, des de la primera línia, sabem del cert que es mor en un banc amb una bala al front disparada per en Robert Syverten. I com un fil conductor anem sabem detalls de la condemna d’en Syverten per l’assassinat de la Glòria. De res no serveix saber que ella li demanava amb insistència.

La novel·la, inevitablement, s’acaba sense cap sorpresa per al lector que espera inútilment que passi quelcom més, per fugir d’una història plana.

Jaume Salés Malian