Guerra i pau per Nadal

(Publicat a El 9 Nou, el dia 27 de desembre de 2013)

                Segons la tradició, l’àngel anunciador del naixement del Nen Jesús, quan es va aparèixer als pastors  els va dir: “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes de Bona Voluntat”. Sigui per aquesta frase o pel que sigui, el cert és que sembla que la gent, hipòcritament o no, es desitja pau aquests dies. Hi ha qui sent la flaire d’un aire especial, l’ “aire d’aquella nit” que va immortalitzar en Segarra en el seu “Poema de Nadal”. Els responsables de programes de televisió, per exemple, també omplen la graella, com cada any, de pel·lícules nadalenques, enteses aquestes com les que, amb presència del Pare Noël,  els protagonistes o són nens que creuen en la il·lusió i triomfen, o els protagonistes són persones d’esperit controvertit i que, per la màgia del Nadal, es tornen bones i amb bon cor a l’estil del “Conte de Nadal” del gran Charles Dickens.

                El que és insòlit, però, en aquest context, és que hi hagi confrontació entre personatges nadalencs. Per això, molta gent va quedar sorpresa quan, fa dies, TV3 va donar una notícia com aquesta: “L’ONU vol que Holanda es pregunti si el Pare Noël ha de mantenir la figura del patge negre”.  Es veu que és tradició a Bèlgica i Holanda que el Pare Noël tingui un ajudant negre, la qual cosa genera  controvèrsia perquè hom entén que podria ser una tradició racista. En Pere el Negre  és el nom d’aquest ajudant. Les Nacions Unides ha recollit les queixes de qui creuen que aquest personatge  és una rèmora d’un passat colonial i per això han demanat al govern holandès que obri un debat públic per decidir si la tradició ha d’adaptar-se als nous temps o ha de seguir igual. No se sap si els holandesos, primer, obriran el debat i, en cas afirmatiu, si la  pregunta serà binària i, sobretot, inclusiva.

Aquest episodi, curiosament, no és aïllat. Al llarg dels temps  d’aquesta gran bola que hom anomena món, hi ha més casos de polèmica sobre el Pare Noël.  A Àustria, per exemple, fa bastants anys, els sectors més tradicionalistes van començar una campanya  contra la incursió de Santa Claus – una altra manera d’anomenar l’home grassonet de barba blanca- entre els comerços i donar suport al seu proveïdor tradicional, el Christkind.  Aquest també entra a les cases –ho fa per les finestres- i reparteix regals, la vigília de Nadal. Fins i tot, l’any 2003, els tradicionalistes  van fer circular un logotip amb la inscripció “No-Santa”, on Sana Claus estava ratllat en senyal de prohibició, que al final van haver de canviar per un altre que era “Pro Christkind” davant les protestes indignants dels Estats Units d’Amèrica.

Sense anar més lluny,  en algun municipi de la nostra comarca d’Osona hi ha també campanyes contra el Pare Noël. Activistes, que majoritàriament, ho fan per catalanisme –no sé si ben entès del tot- proposen enfrontar el Pare Noël amb el Tió –aquell nostre tronc màgic que es va inflant a base de menjar peles de taronja, entre d’altres aliments, i alguna copeta de vi dolç, i que la vigília de Nadal caga regals per un tub a base de rebre bastonades, com més fortes millor. Com es pot explicar als nens i nenes il·lusionats que el Pare Noel ha de ser atacat en benefici del Tió? Algú ha preguntat al Tió si aprova aquestes pràctiques que fan en el seu nom? Algú ha interrogat al bonifaci Pare Noël abans de condemnar-lo a l’exili?

El Pare Noël, més enllà de ser una figura comercial, segons els etnòlegs ve de molt lluny en el temps, fins i tot es podria remuntar  a les saturnals romanes. És un símbol més del triomf de la vida sobre la mort, del dia que comença a créixer (“pas de pardal”) enmig de la foscor de la nit, que fins ara anava creixent sense aturador. Encara que sembli mentida, la història no comença amb l’invent d’una marca de cola ni en les pel·lícules de Hollywood.

Bon Nadal a tothom, inclosos, els rabadans rondinaires, i que l’any 2014 sigui millor que el que acomiadarem d’aquí quatre dies.

Jaume Salés

Jurista



Anglesos al Pol Nord, de Jules Verne

Aquesta novel·la de Jules Verne té dos objectius clarament vernians: d’una banda arribar al Pol Nord literàriament abans que hi arribés un home en carn i ossos, demostrant que científicament és possible; d’una altra, crear un nou personatge heroic, el Capità Hatteras, que encarna la figura d’aquella persona líder, que enganxa el lector i que aquest està disposat a lluitar amb ell per aconseguir l’objectiu que sigui. John Hatteras és anglès, fill únic d’un senyor que va morir milionari, és de constitució forta, vigorosa, de semblant enèrgic i estatura mitjan, que té una obsessió: ser el primer home que trepitja el Pol Nord i que sigui anglès.

Entranyable, també, el personatge del Doctor Clawbony que és el que aporta el saber científic i l’alegria a la novel·la, essent una persona imprescindible per al bon fi de les aventures de l’Hatteras.inglesespolonorte

Dit això, la novel·la té una part de misteri, degudament cuidat, com és el fet que el capità del vaixell Forward hi és i no hi és, hi ha qui el confon amb el gos Duck a qui anomenen “Capità”. A la llarga, quan tot sembla arribar a un atzucac apareix el Capità Hatteras, el qual es treu la disfressa del mariner Garry, que fins aleshores convivia amb la resta dels mariners, a l’hora que els vigilava i estudiava per saber amb qui se jugava els quartos. De fet, de seguida ja es dibuixen dos bàndols: el del Capità Hatteras i el del seu segon Shandon, el qual no pot pair que li privin de governar el Forward i discuteix, a vegades en silenci a vegades explícitament, les ordres d’Hateras.  De fet la novel·la acaba amb el grup d’Hatteras contemplant com es crema i s’ensorra el Forward, havent abandonat el vaixell els altres mariners, propers a Shandon.

Cal veure’n la continuació dels fets, en un altre llibre, però aquests prometen. Com a crítica, m’atreviria a dir que l’excés de descripció i de detalls científics sobre els diferents intents reals per conquerir el Pol Nord es fan una mica carregosos. Però aquesta situació dura fins que apareix, imponent, la figura d’Hatteras en tota la seva esplendor.

 

Jaume Salés i Malian