Sobre “El círculo se estrecha”, de Julian Symons.

Primera novel·la que he llegit d’aquest escriptor anglès de principis del segle XX. Avesats a llegir novel·les on el centre d’atenció el tenen els detectius privats o els detectius/inspectors de policia, en aquesta no és així. I sorprèn. L’inspector d’Scotland yard, Crambo, no ens apareix en aquí com algú que ens sedueixi, més aviat és un personatge pla, paral·lel a la trama, que sempre va un pas per darrera, malgrat el el-circulo-se-estrechafarol que es marca al final, que ens ho podem creure o no. No cau ni bé ni malament; fins i tot hom se n’arriba a oblidar i no hi penses, amb ell, per a la resolució del cas fins que, per sorpresa, torna a aparèixer en el moment clau.

El títol és ben bé el resum del que passa: un seguit de circumstàncies fan que la situació del protagonista, David Nelson, canviï com una mitja d’avui per a demà: d’un ascens cantat es passa a una decepció perquè aquest no és dóna; d’un matrimoni avorrit es passa a descobrir la sal que hi posa la Rose Nelson, dona del protagonista; d’uns directius intocables a la feina es passa a tractar-los de tu a tu i, fins i tot, d’acusar-los d’uns fets presents que tenen a veure amb un passat enginyosament dissimulat.

Tot i que costa d’arrencar perquè no és un començament ortodox d’una novel·la de crims, veient que tot el món i tots els elements van en contra d’en Nelson, aquest acaba caient bé al lector i es posa de la seva part a la recerca de l’autèntic culpable … donada la passivitat del detectiu Crambo i d’Scotland Yard.

Jaume Salés i Malian

11 de març de 2016