Tenir o no tenir esperit nadalenc

(Publicat a El 9 Nou, edició del dia 23/12/2016)

          A principis de mes, en la premsa i ràdio nostrades es feien ressò de l’experiència d’una persona, José Salvador Alvarenga, que va sobreviure a la seva barca a la deriva de l’Oceà Pacífic durant tretze mesos alimentant-se de peixos, tortugues i ocells crus, bàsicament. D’això se’n parlava ara malgrat que aquest malson va acabar el gener de 2014, quan la barca en la que hi havia l’Alvarenga va aparèixer a les illes Marshall a més d’11.000 quilòmetres de distància del seu punt de partida. De seguida el lector sagaç li vindrà al cap l’aventura d’en Robinson Crusoe, segons la novel·la d’en Daniel Defoe, en la que aquell individu, després d’un naufragi, passa 28 anys, 2 mesos i 19 dies en una illa deserta on ha d’esprémer-se el magí per sobreviure sense cap més companyia que la naturalesa, fauna i flora, algun visitant humà no gaire simpàtic i un amic, en Divendres. Curiositats de la vida, el dia que en Robinson abandonà l’illa era un del mes de desembre, concretament el 19, de fa uns 330 anys.

Però lluny de pensar amb en Robinson, a les nostres contrades ja tenim l’atenció posada en el Nadal i en tot el que es mou al voltant d’aquesta, inicialment, festivitat cristiana. Segons una tradició dels Països Catalans, existeix un estel (imaginari) que apareix el primer dia d’advent i es fon el dia de Nadal, és a dir, neix quatre diumenges abans del dia marcat al calendari en el que es commemora el naixement de l’infant Jesús, de Déu fet home. La tradició pagana ha convertit l’estel aquest en un reguitzell de bombetes enceses que arreu dels nostres carrers s’encenen setmanes abans del Nadal. A diferència, però, de la tradició religiosa, la pagana el que vol fer és de crida a la població a què consumeixi el que necessita … i més, emparant-se en un desdibuixat concepte d’esperit nadalenc. Sota el paraigua de l’esperit nadalenc hi cap tot: despesa sense miraments, excés de consum, oblit de la solidaritat efectiva, tapar-se les orelles per no sentir les bombes que cauen en algun lloc del planeta i els plors de les víctimes, tancar els ulls a les injustícies i a les desigualtats socials … Dir “Bon Nadal” a tort i a dret sembla que redimeixi les nostres consciències.

L’esperit nadalenc no és o no hauria de ser això. Quan hom vol parlar d’ell s’invoca, s’hagi llegit o no, “El conte de Nadal” de Charles Dickens. En aquesta narració, hi veiem un personatge malhumorat

Article publicat a El 9 Nou

Article publicat a El 9 Nou

, avar, cobdiciós, sense amics, que està sol, que passa de la resta de mortals –Ebenezer Scrooge- a qui el seu soci difunt –Jacob Marley- el visita en forma de fantasma per donar-li l’oportunitat de canviar la seva vida i perquè, quan es mori, no hagi d’anar pel món de les ànimes penedint-se del que ha fet en vida. Hi ha consens a dir que les quatre visites fantasmals que rep l’Scrooge el que volen és infondre-li l’esperit nadalenc. I de fet, ho aconsegueixen perquè es torna bo, generós, solidari, altruista, social … el revés del que era, vaja! Ves quines coses, en el seu viatge amb el fantasma del passat Scrooge veu i reconeix un lloro que va repetint: “Pobre Robinson Crusoe”! Per què serà? (com deia la Bombi a l’Un, Dos Tres).

 

Aprofitant l’avinentesa, i donat que estem en les dates que estem, recordo una nadala que va escriure el meu pare, Jaume Salés i Sanjaume, l’any 1998 i que il·lustra el que malauradament pot estar passant:

Com cada any, el Nadal ha vingut

i també, com cada any, ens ha dut

bells desitjos d’amor i de pau.

Hem desat tots la caixa dels trons

i fingim ser una mica més bons

per un dia només. Si s’escau,

sentirem un bonic villancet

tot muntant el pessebre o l’avet

amb regals per tothom.

Satisfets, no ens haurem adonat

que el Nadal de debò se n’ha anat

i ningú no sap com!

 

Esperem que no ens hagi de visitar el fantasma Marley per tenir l’esperit nadalenc. Si és així, que tingueu un Bon Nadal i un pròsper any 2017.

Jaume Salés i Malian



Inauguració dels Pessebres de Roda 2015

AntoniBassas

Instants abans de quarts d’una del migdia, el personatge que enguany ha d’inaugurar els Pessebres de Roda no ha arribat, malgrat que se l’espera. Sort dels mòbils ! El trànsit de la C17 ha fet una mala passada! El convidat però té bona premsa i és de bon esperar. Periodista de prestigi, amb experiència a tele, ràdio i premsa; actualment, és Director d’Audiovisuals del Diari Ara. A la 1 i 10 minuts del migdia arriba l’Antoni Bassas i s’inicia la inauguració oficial. Rep les explicacions puntuals i atentes del President dels Pessebristes, en Josep Carreras -res a veure amb el famós tenor- i algun apunt, quan convé, de l’Alcalde de Roda, l’Albert Serra. En Bassas es mostra admirat i interessat. Hom pot meravellar-se un cop més (i van …) amb la recreació del Teatre del Centre; no hi ha prou paraules per agrair als pessebristes rodencs aquesta joia de la memòria històrica de Roda!

S’abaixa el teló i la comitiva pot delectar-se amb la resta de diorames que enguany han preparat els pessebristes de Roda: són capaços de representar, amb nota, una “Fugida d’Egipte” a Sant Serni de Llorts (Ordino) amb neu! I el “Naixement” a El Mercer de Torralles, sense bou ni mula, però amb conills i gallines ! O “L’Anunciació” situada a la Costa Brava, en una cala amb un mar immens (quant més gran més costa) que hom qualifica de matrícula d’honor! Completen els diorames un situat a Pals, on s’hi representa “La Visitació” i un pessebre de l’Agrupació Pessebrista de Barcelona que els han cedit com és habitual i que enguany va signat per l’Antonio Casulleras. I abans d’acabar la ronda, hi ha una altra joia rodenca que, com teatreCentre-Pessebres de Rodava dir sotto voce algun dels veterans pessebristes presents a l’acte, no el volen destruir ni el poble deixaria fer-ho: és la imatge del Pont Vell, en versió antiga, des del Sòl del Pont a l’Església Parroquial obrint vista no només a les finques veïnes sinó a les de més enllà i tot. Aquest diorama fa uns 30 anys que el tenen exposat amb tots els honors (abans havia estat la imatge del tercer acte en el diorama del Teatre Centre, fins que es va decidir independitzar-lo). Avís per a navegants!

A continuació, en l’acte obert al públic en general, a la Sala Polivalent del Teatre Eliseu (torno a votar perquè es digui “Sala Ferran Alsina”), després dels parlaments del President del Pessebristes Rodencs i de l’Alcalde de la vila, en Bassas confirma que ha acabat “impressionat i emocionat dels pessebres, estan molt ben fets”, diu que hi ha vist a més “molta imaginació: l’Anunciació a la Costa Brava!”. Va dir que no es podia negar mai anar a Roda, població per la que passa quan va a Tavertet habitualment i on s’hi atura alguna vegada. Va lloar la figura de dos rodencs il·lustres, l’Emili Teixidor i en Miquel Martí Pol, qualificant al primer, fins i tot, com d’amic seu. Per definir el Nadal, va fer servir les paraules d’un altre amic, Raimon Pàniker: Nadal fa possible reconèixer, en cadascú, una guspira de divinitat. Per acabar, la Coral Vilaformosa va interpretar cançons de Nadal (amb l’Antoni Bassas taral·lejant-ne algunes) i la rodenca Maria Clara Marsó va cantar dues peces: “El girasol”, amb lletra de Mossèn Cinto Verdaguer i música de Mossèn Viñeta (que havia estat rector de la Parròquia de Roda de Ter); i, finalment, “El fassetonet”, després d’explicar que n’havia compartit la troballa ja fa temps amb un altre rodenc, el popular Jaume Salés i Sanjaume. Satisfacció compartida per tothom.

Jaume Salés i Malian

(Publicat a la revista RODA DE TER núm. 746, Novembre-Desembre 2015)



Està bé el Pare Noel ?

(Article publicat al bisetmanari El 9 Nou, el dia 31 de desembre de 2015)

             Sempre que som per als volts de Nadal, hi ha qui pregunta: ha vingut el Pare Noël? Cada any la mateixa pregunta però amb matisos diferents. Per exemple, no fa gaire, aquesta pregunta tenia a veure amb la polèmica entre pares catalano-independentistes i pares que no ho eren sobre si en una llar, la nit de Nadal, hi ha d’anar el Pare Noël o el Tió a deixar regals. La polèmica va estar servida durant molt de temps; fins i tot m’atreviria a dir que, quants més “pares noels” hi havia penjats a balcons de les cases de les nostres contrades, més activistes pro-tions hi havia. Era una mena d’acció-reacció, molt comuna en la nostra terra catalana. Per això, l’altre dia, en llegir la notícia que a continuació citaré, vaig pensar que algú s’havia passat de frenada i podríem haver-nos posat en contra l’opinió internacional, si és que mai l’hem tingut a favor. Resulta que el periòdic noruec Aftenposten –un dels de més tirada del país- va publicar l’esquela d’algú que havia mort el 3 de desembre de 2015 –fins aquí res a dir, tothom es mor quan li toca- però que havia nascut –redoblada de tambors!- el dia 12 de desembre de 1788 ! Si sorprenia la longevitat del personatge en qüestió, més encara va deixar a molts amb el cor glaçat quan, si hom seguia llegint, veia que es tractava, ni més ni menys, que de Santa Claus o el Pare Noël, com es vulgui! S’anunciava que havia mort a NordKapp, el punt més septentrional de Noruega. La notícia en allà es va desmentir de seguida. Una ràpida investigació va concloure que havia estat una broma d’un redactor del diari, el qual encara està en cerca i descoberta. Nogensmenys, l’efecte que va tenir va ser totalment oposat al que es pretenia.

Encara que sembli mentida, el Nadal no se celebra a tot el món. Hi ha llocs, on fins i tot està prohibit, com a Tadjikistan, a Brunei o a Somàlia, per citar-ne tres. Cap d’aquests llocs, però, ha anat tan lluny com el bromista del diari noruec abans esmentat. En els països del nostre entorn cultural podríem dir que és indiferent que l’esperit nadalenc tingui forma de Tió, de Pare Noël, de Santa Claus, d’Elf … l’important és que existeixi un símbol que aglutini i doni forma tangible a aquest fenomen de bonhomia i solidaritat col·lectiva. Símbols que a vegades es confonen amb la realitat. Segons un recent estudi publicat a Nathional Geographic més de la meitat dels islandesos creuen en l’existència real dels elfs i asseguren que les vacances de Nadal i la nit de Cap d’Any són uns dels moments més idonis per veure’ls perquè surten a buscar les seves noves vivendes. I no fa molt, científics holandesos i noruecs van publicar a la prestigiosa revista British Medical Journal el descobriment del perquè el ren més famós del Pare Noël, en Rudolph, té el nas vermell!

Ja ho veieu! Hi ha gent que s’entretén d’una manera i i gent que ho fa d’una altra, a l’empara de l’esperit nadalenc. Potser per això, hi ha qui li agrada, aquests dies, cantar nadales, veure o participar en “Els Pastorets” i fer el pessebre, més o menys treballat, en un racó de la llar, o fer-lo per a gaudi de la resta de la societat com fan, un cop més, els Pessebristes de Roda: per exemple, cuidant tots els detalls, s’han atrevit a fer l’anunciació a la Costa Brava i s’han lluït, en un altre diorama, amb un mar immens, ple de vida i color; això sí, conservant les dues joies de la Corona: el Teatre del Centre amb tots els detalls que hom podia haver vist a la platea i escenari originals, amb pujades i baixades de taló mentre es presenten escenes nadalenques; i, el pessebre del Pont Vell, en versió antiga, immortalitzant un dels símbols d’identitat rodenca, per sort sense lluminària extra per a l’ocasió !

Veient tot això, i amb permís de J. J. Abrams, només podem desitjar que la força de la il·lusió ens acompanyi ! Bon Nadal i que tinguem un Pròsper Any 2016.

Jaume Salés

Jurista



Arriba el Nadal ?

     (Publicat a “El 9 Nou” del divendres dia 27/11/2015)

           Quan aquestes ratlles veuran la llum periodística i podran ser llegides per al públic en general, ja s’hauran activat, o faltarà molt poc, la lluminària i les campanyes de la temporada nadalenca. Traint l’esperit originari que hauria de surar en l’ambient o disfressant-lo de missatges hipòcrites, les mans invisibles d’alguns ens confonen el missatge nadalenc –missatge d’amor, de pau, de fraternitat, de caritat, de companyerisme, d’estimar als altres com a tu mateix- amb la brisa del consumisme i el materialisme. llums1Les llums als carrers principals dels nostres pobles, viles i ciutats donen el tret de sortida no a ser més solidaris, més comprensius, més tolerants, més espirituals, sinó que és el toc de xiulet perquè tothom sàpiga que toca desitjar treure a la loteria –és igual que sigui dels cecs, catalana, espanyola o europea- per fer-nos més rics –no d’esperit-; a comprar regals, molts regals, tants regals com poguem i més, per tal d’anar à la page… i alhora cantem villancets amb missatges d’humilitat, de bonhomia, on els més dèbils i els més pobres teòricament en són, per a bé, els protagonistes. Però tots sabem que no és ni serà així.

                ¿Què en traiem de fer un pessebre representant Déu totpoderós en forma d’un infant pobre, sense vestits ni riqueses, en una humil establia, que com que no té l’escalf de cap persona humana, excepte dels seus pares, necessita l’alè del bou i la mula per no morir-se de fred, si a sota o a prop d’aquest pessebre ningú no es recorda de la gent que avui s’ho passa malament, dels pobres que no tenen garantit un plat a taula, del familiar que passarà aquestes festes allunyat de la família en una residència o en un hospital? ¿De què ens serveix llegir, recitar o escoltar el “Poema de Nadal” d’en Josep Maria de Segarra que invoca la innocència del net de cor, de l’infant, per gaudir d’aquestes dies si el món està ple de rabadans, nosaltres inclosos, que només pensen en ells, en el seu anar bé i mentre rondinen no senten ni deixen sentir el missatge que porta l’estrella de la Nit de Nadal? ¿Com podem entonar càntics invocant la pau al món si segueixen els robatoris, les estafes, la violència, els atemptats, els bombardejos? Quina contradicció !

La bona fe, el companyerisme, l’ajuda al desvalgut, veure en l’altre les teves flaqueses i no les d’ell, el compartir el que tenim, la companyia al que se sent sol, el regal d’un somriure al que està trist, consolar al que plora, ajudar al que no t’ho diu però ho necessita, donar al que no et demana res i està mancat de tot, la generositat ben entesa … tot això no hauria de ser només pautat en una època de l’any, com tampoc no hauríem de necessitar cap anunci publicitari, ni milers de bombetes enceses als carrers, ni nadales

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

enllaunades enviades a l’aire per fer-ho possible, ja ens hauria de sortir de dins sense necessitat que ningú no ens dirigís la nostra consciència. Hauríem de fer possible, com diu aquella dita que, si el Nadal és amor i alegria, n’hi hagués un cada dia.

Aquests dies sí que haurien de servir per treure el vernís de les celebracions buides de missatge humà, del quedar bé, de l’aparentar, del materialisme … i fer relluir la trama i el traç original del que vol dir “celebrar el Nadal”. Per això el poeta citat invocava el cor de l’infant per veure-ho, perquè en ell hi traspua l’emoció original, endèmica de la condició humana si de veritat ens creiem que vam ser creats, inventats per anar més enllà del fet de sobreviure en la selva de la vida animal. És el missatge que hi ha escrit i que s’hauria d’escampar en la plàcida nit de Nadal dirigit als homes i dones de bona voluntat. Missatge que, a voltes, no veiem perquè no el mirem amb l’òrgan adequat. Ja ho diu el Pregoner de “L’encís del pessebre”, altrament coneguts com “Els Pastorets de Roda”, escrits pel meu pare: “vulgueu-ho veure així, com els infants / que és la millor manera de ser grans”.

Jaume Salés

Jurista