“Un dinar un dia qualsevol”, de Ferran Torrent

Feia temps que no llegia res, en forma de novel·la, d’en Ferrant Torrent; sí que, en canvi, he seguit gaudint dels seus articles i col·laboracions radiofòniques. A pesar del temps transcorregut, llegir “Un dinar un dia qualsevol” es nota de seguida el seu estil directe i fresc; no l’ha perdut, es manté.

L’argument es mou a l’entorn de la ciutat de València i la seva corrupció, ja sigui al voltant de l’administració, de les seves concessions públiques, ja siFerran-Torrent_-Un-dinar___gui a l’entorn del València C. F. El protagonista ´s un periodista, Marc Sendra, que és acomiadat com a assalariat i ara ha d’actuar de freelance. Torrent és molt hàbil a l’hora de retratar els seus personatges; tot i així, no ens deixa entrar gaire en els antecedents d’en Marc Sendra. Sí, en canvi, que segueix la línia de fer que alguns dels que viuen al marge de la llei, no precisament en forma il·legal, per dir-ho d’una manera, siguin pintats de manera que tinguin una vessant de simpàtics al lector: el Llargo –que controla el baix fons del joc il·legal-, Mesié –expert en robatoris de xalets- , el Colorao –lector empedreït de novel·les històriques que està malament de salut- o el Mític Regino –exfalsificador.                També ens és pintat l’amic policia del protagonista, en Josep –José en una altra època- Pons, gràcies al qual s’arriba al fons de l’assumpte, de forma, això sí, extraoficial.

I finalment queda el grupet d’amics d’en Marc Sendra: els germans Josep i Ferran Torres, Xino, Àlex, Civera, Bau, Robert Baixauli i Magda –una ex doctora de la sanitat pública valenciana que ara fa de dependenta i que en la novel·la es desprèn la seva estima per a Marc Sendra, que és mútua, tot i que no s’acaba d’aprofondir en aquesta sana relació afectiva.

A pesar que li costa d’arrencar, estem davant d’una novel·la al més pur estil Ferran Torrent, amb el seu estil reconeixible des del primer moment. Té, a més, un enginyós final ja que, sense denunciar els fets com voldria Marc Sendra, aquests queden denunciats gràcies a Ferran Torres.

Jaume Salés i Malian

11 de març de 2016