Visió rodenca de l’Emili Teixidor

(Article publicat a la revista “RODA DE TER” d’abril de 2012)

 

De l’Emili Teixidor es pot dir que és un rodenc que viu a fora, però que no ens ha deixat mai. Roda, el poble, la seva gent, el seu entorn, són constants en els seus llibres i en llegir-los, pot ser que en un moment o un altre ens hi sentim identificats o bé que ho siguin amics o coneguts nostres.

            A més a més, els rodencs tenim ocasió d’escoltar-lo, si més no, al “Matí de Catalunya Ràdio”, comentant –concisament,que és com costa més fer-ho- la notícia del dia.

            Personalment, amb ell, de molt joves, he compartit moltes coses. Des de la Penya Verdaguer, on hi havia també en Miquel Martí i Pol, fins a les divertides sessions de màgia infantil amb els infants del col·legi. I també hem compartit tots dos, de molt jovenets, la idea –només la idea- i l’alegria –sobretot l’alegria- del seu primer premi literari, amb “Patucho”.

            De com hi són presents, com he dit, Roda i els seus en els escrits de l’Emili Teixidor, us en donarem una petita mostra (…)”.

             I tot seguit es va llegir un fragment d’un text d’en Teixidor. Aquesta era la petita glossa que el meu pare, en Jaume Salés i Sanjaume, va fer del seu amic en l’acte d’entrega dels Premis literaris que cada any, encara, se celebra aquí en el nostre poble. Era l’any 1995 i els dits premis literaris van estar a punt de no celebrar-se, per raons polítiques que ara no vénen al cas, però que l’Alcalde d’aleshores, en Francesc Ribas va encarregar de fer-ne el guió al meu pare, per  eludir un possible boicot i poder-los així celebrar amb garanties d’èxit.  

             He volgut començar amb aquestes paraules, per tal de donar una visió eminentment rodenca de l’Emili Teixidor. Tot el que en pugui dir, ha estat per transmissió paterna i, per tant, crec que no hi havia una manera més entranyable que començar-lo que amb paraules originals d’una persona que va compartir infantesa i part de la joventut amb ell. Els dos eren de la mateixa edat, tots dos van néixer l’any1932, apesar que a tot arreu surti un altre any. L’Emili Teixidor, que per a molts rodenc d’edat avançada sempre serà “En Míliu”, va viure, a Roda, durant molts anys, al Carrer Caminals, aquell carrer que va des del Carrer de Bellmunt fins a l’Avinguda dela Tecla Sala, on hi desemboca just a la cruïlla que dóna començament a la Carretera de Manlleu.

 

Podríem dir que a Roda va practicar i iniciar les seves dues vocacions: la docent i la d’escriptor. Va fer de mestre, fent tàndem amb el meu pare, al col·legi dels Capellans. Encara ara, quan alguns avis esperen la sortida d’escola de la canalla del Col·legi Verge del Sòl del Pont, depenent de què va la conversa, rememoren moments de quan ells anaven a escola i parlen de què feien a la classe “d’en Miliu i del Rei.”. Va formar part de l’Associació Cultural Rodenca  “Tertúlia”, creada l’any 1956, participant de la seva primera junta directiva, que presidia en Miquel Llach; els altres càrrecs eren: vicepresident, Jaume Salés Sanjaume; secretari, Josep Maria Martí i Pol; Delegat de Teatre, Miquel Vilar; delegat de literatura, Miquel Martí i Pol; delegat de foto-cinematografia, Emili Teixidor; delegat de pintura i dibuix, Antoni Vilaseca; delegat d’iniciatives vàries, Esteve Viñolas; i, tresorer, Ramon Corominas.

            Sobre el seu pas per la PenyaVerdaguer, del nostre poble, per variar la font, em remeto a les paraules que en Miquel Arimany i Coma va escriure en el seu llibre “Memòria de mi de molts altres”; diu que, en una de les trobades setmanals amb en Miquel Martí i Pol, aquest “va parlar-me d’una penya literària que havien format amb alguns companys de la seva edat, sota el nom de Penya Verdaguer,i que es reunien a casa d’un poeta d’edat ja madura –en Josep Clarà, poeta carnerià a qui jo ja coneixia, i em va demanar si no em faria res de fer per al conjunt la labor que estava fent amb ell. El nom dels concurrents segurament resultarà inconegut al lector –excepte el que anomeno en darrer lloc. Jaume Salés, Jaume Vilar (el germà del qual, Miquel, conegut a Roda pel pseudònim Manolito, home llavors i després molt actiu però de tendències, almenys aleshores, oposades en certs aspectes a les nostres), Antoni Vilaseca (Tonet), Josep Puigdollers i, a més del mateix Martí i Pol, Emili Teixidor. Tots ells en general (..) em feien conèixer llurs temptatives literàries. (…).L’únic que se n’abstenia fou l’Emili Teixidor, fins que un dia que havíem anat passejant amb ell i en Martí i Pol per la carretera i el pont nou tot fent jo judici a en Martí Pol del primer text en prosa que va escriure, desgranant-li la crítica frase per frase, gairebé mot per mot, l’Emili va dir-me “Arimany, si els teus judicis són fets així, ja t’ensenyaré coses meves””.

               Per acabar, també té l’Emili Teixidor una faceta radiofònica-teatral a Roda. Quan RÀDIO RODA era a la Plaça Major, hi havia un programa que es titulava “Radio Teatro” i formaven el quadre escènic, entre altres, Miquel Martí Pol, Ramon Corominas, Josep Puigdollers, Antoni Vilaseca, Emili Teixidor, Josep Clarà, Maria Dolors Ribas, Elvira Armengol, Alba Mateu, Pepita Prat, Maria Cinta Pous i Jaume Salés Sanjaume.

            Evidentment, un rodenc amb aquest passat havia de ser algun dia Pregoner de la Festa Major.Això es va fer realitat el dia 19 de setembre de 1986. Si la memòria no em falla, en el seu pregó, en el que hi va incloure un Sonet, va rememorar com era Roda de Ter quan ell hi vivia, amb una ànsia cultural molt marcada i uns noms, alguns més sentits que d’altres, que, si hom revisa l’espectre cultural de l’època, es van repetint.

             Recordar aquests dies, aquest temps passat, pot ser un entranyable homenatge eminentment rodenc per a un dels nostres il·lustres rodencs del món cultural, com és l’Emili Teixidor. Un homenatge allunyat del que mediàticament se li tributa i diferent a aquest. Més que res perquè poguem reivindicar amb orgull que, no només va néixer a Roda, sinó que a Roda s’inicià, en la forma tan simple i precoç com es vulgui, en la seva vessant de pedagog i escriptor. Ni a ell ni a nosaltres, els rodencs, ningú no ens podrà prendre aquest llegat.

 Jaume Salés i Malian



Leave a Reply