FAM, de Knut Hamsun

Sempre he llegit i sentit a dir que l’obra que va impulsar la carrera literària d’aquest escritpor, en Knut Hamsun, el qual va arribar a ser, fins i tot, Premi Nobel de Literatura, havia estat la novel·la “Fam”. D’ell, jo havia llegit la “Trilogía del vagabundo” i la “Bendición de la tierra” (poso els títols amb castellà perquè les vaig llegir amb aquest idioma); aquestes dues novel·les em van agradar molt i en guardo un grat record, tot i que jo era molt jove (el meu pare, al Cel sia, me les va recomanar i sempre les encertava!). Ara, quan ja passo de llarg de la quarantena, he aconseguit un exemplar, en català, de la novel·la “Fam” i me l’he llegida.  M’ha costat perquè, d’entrada, descriu un món de`misèria i de passar gana que se m’ha posat malament pensant que, potser, d’aquí a quatre dies molts europeus de segona divisió, com nosaltres, estarem així; però també m’ha costat de pair aquesta novel·la perquè la vaig començar molt esperançat per ser l’obra clau, segons els experts, i no m’ha agradat. Una vegada més els meus gustos no coincideixen amb el gust més sibarita dels crítics literaris. No sé si algú pot fer-me alguna aportació, però el cert és que m’ha quedat un sabor de boca pobre, agre.

Crec que, per treure’m aquest regust, hauré de rellegir les altres dues novel·les d’en Hamsun i veure si em torna il·lusionar, per exemple, el món que en elles hi descriu.

Jaumerei

(18/06/2012)



Leave a Reply