«Un crimen en Holanda», de George Simenon

               A la novel·la “Un crim a Holanda” podem veure un Maigret diferent del que estem acostumats, que fa servir un mètode diferent. D’entrada marxa del territori administratiu francès; li envien els seus superiors a investigar el crim d’un professor universitari, Conrad Popinga, del qual n’és acusat indiciàriament un súbdit francès.

Maigret, però, es desplaça i investiga sobre el terreny sense cap dels seus il·lustres ajudants de sempre, s’ho ha de fer tot sol. Potser pe això, actua diferent a l’habitual. En aquesta ocasió, a vegades, es mostra un pèl poc diplomàtic amb segons qui: a la senyoreta Bietje Lewens, amant de la víctima, la tracta d’immadura; al pare d’aquesta, fins i tot l’ha d’atacar per evitar que el mati o es mati, cosa atípica en Maigret; a Jean Duclos i a Cornelius Berens els tatxa d’infantils i diria que gairebé els desprecia; a l’OOsting el desafia sense que arribin  a enfrontar-se efectivament; i  a les germanes Van Elst, dona i cunyada del difunt, és amb qui té més feina, una per passiva i negativa i l’altra per massa activa fins al punt que se li escapen els fets de la mà. Però de tot això, se’n surt.Crimen_en_Holanda

Per descobrir el o la culpable, aquest cop no es val de la insistència percussiva dels seus interrogatoris, sinó que, bàsicament, utilitza el recurs de la reconstrucció dels fets amb tots els actors vius del drama. Sembla però que en Maigret tingui pressa per tornar a casa i, un cop encertat el raonament final i desemmascarat/da el/la culpable, l’autor el fa marxa per tornar a París, al Quai des orfevres, el seu hàbitat.

Jaume Salés i Malian

«La bestia debe morir», de Nicholas Blake

Aquesta novel·la de crims que va escriure el britànic Cecil Day-Lewis, sota el pseudònim de Nicholas Blake, manté, en tot moment, el to i, quan sembla que pugui decaure, l’autor introdueix un element inesperat que fa que no es pugui abaixar la guàrdia. Curiosament, el personatge central és un autor de novel·la negra també darrera l’aspecte del pseudònim: Frank Cairnes / Felix Lane.

La tècnica inicial de telegrafiar un crim a través d’un diari personal és original, tot i que la sagacitat del detectiu Nigel Strangeways demostrarà que no és un document tan sincer i que conté les pistes necessàries per a solucionar el cas. La primera frase de l’obra ja ho diu tot: “Voy a matar a un hombre”.Bestia_debe_morir

No està exempta, aquesta novel·la, de moralitat, sobretot quan la víctima, George Rattery, ha actuat fora de la llei i de la moral, matant involuntàriament al nen Martie Cairnes atropellant-lo i no prestant-li l’ajuda necessària i, també, maltractant assíduament la seva dona, Victòria Rattery i el fill d’ambdós, Phil.

La flegma britànica i la seva cultura del pacte possibiliten un final digne per l’assassí, el qual s’havia guanyat la simpatia dels lectors. I, finalment, un clàssic: l’inspector d’Scotland Yard, Sr. Blount, deixat per a l’arrastre, burlat pel detectiu de torn.

Jaume Salés i Malian