De faules, consorcis i comarques

(Article publicat a El 9 Nou, el divendres 29 de novembre de 2013)

A un mes d’acabar l’any, es manté el secret, sota pany i clau, del dia que el President Mas ha triat per convocar a consulta el poble català perquè decideixi … (el què també forma part d’aquest secret tan ben guardat). Hom hi dóna tantes voltes i s’embolcalla tant la cosa que hi ha qui té por que no passi com en aquella faula d’Isop, que Horaci va immortalitzar a “Ars poetica” amb la frase: “parturient montes, nascetur ridiculus mus” i que, més o menys, fa així: “Un dia tota la terra començà a tremolar. Les muntanyes llançaven crits terribles i entre sorolls i terratrèmols semblava que el món anava a finar. Tot això era perquè les muntanyes anaven de part. Després de molt trasbals i de molta i molta fressa … van acabar parint un ridícul ratolí”.

Enmig de tot aquest rebombori i en espera del que en sortirà, els governs d’aquí i d’allà van legislant i sota el paraigua de “reformes” ens canvien moltes coses. Per exemple, les dues administracions tenen “in mente” lleis de reforma de l’administració local. Si aquestes tiren endavant, els ajuntaments no podran seguir prestant determinats serveis i els hauran de prestar òrgans supramunicipals; es pretén concentrar les competències en aquests òrgans i aquests revertir-los als ajuntaments, amb la conseqüent reducció de costos. S’aposta per treure competències als municipis i donar-les a les Diputacions Provincials (Consells Comarcals). Però les lleis s’obliden que hi ha òrgans supramunicipals que ja estan desenvolupant aquesta tesi general, com poden ser els consorcis; nogensmenys, són els grans sacrificats de la reforma.

Hi ha consorcis i consorcis, n’hi ha que ho fan bé i n’hi ha que no. ¿Per què cal eliminar-los tots?  Un exemple d’eficiència és el Consorci del Moianès, que té com a objectiu dinamitzar econòmicament el Moianès i incentivar la creació d’ocupació, i que ja Consorici_moianèspractica el model que establiran les futures lleis de reforma local. Aquest consorci, en els seus divuit anys de vida presenta el següent balanç: el Servei d’emprenedors ha assessorat 1.541 nous projectes empresarials, dels quals 479 s’han portat a terme i han generat 889 nous llocs de treball; el Servei a empreses ha atès 708 consultes; el Servei d’emprenedors i empreses ha donat suport en la tramitació de subvencions que s’han concedit per un import superior a 2 milions 800 mil euros; l’Àrea de formació ha realitzat 1.129 cursos amb més de 17.500 alumnes; les Oficines de turisme han atès més de 108 mil visitants; l’Àrea de dinamització comunitària ha rebut la participació de 12.341 joves i en les activitats de dinamització de la gent gran, 4.574 persones; l’Oficina local d’habitatge ha donat suport en el tràmit de subvencions que s’han concedit per un import de gairebé 1 milió 300 mil euros … Tot això, el Consorci del Moianès ho ha fet sense endeutement i completament sanejat! Aquest model de gestió, basat en la proximitat, la cooperació, la mancomunació i la descentralització, en la línia de  les propostes de reforma de l’administració local,  ¿no ha de tenir continuïtat? En moments de crisi, l’Estat i la Generalitat han de valorar si és legítim
eliminar instruments que funcionen, avalats amb bons resultats.

Alguns d’aquests consorcis, com el del Lluçanès i el propi del Moianès, veient el temporal que s’acosta voldrien convertir-se en comarca, per poder seguir prestant els mateixos serveis, amb eficàcia i eficiència, però amb el beneplàcit de l’administració. Alguns ja ho tenen molt avançat.  Per exemple, el del Moianès que ara ha engegat la campanya “Som 10. Per què volem ser comarca? Per què hem de ser comarca? Perquè és l’única opció possible”, va presentar a l’any 2010 la sol·licitud per la creació de la comarca . Aquesta sol·licitud compleix tots els requisits legals i  ha superat totes les comissions tècniques pertinents. Ara només  depèn de la voluntat del Govern de la Generalitat de Catalunya perquè elabori un projecte de llei i el porti al Parlament de Catalunya perquè aquest decideixi crear una nova comarca o no.  “Qui espera, desespera” diu la dita popular; Benjamin Franklin ho va rematar dient que el que viu d’esperances corre el risc de morir-se de fam

 

Jaume Salés

Jurista

 



Leave a Reply