“El cartero llama dos veces” de James M. Cain

              A vegades, hi ha novel·les que són prèvies a la pel·lícula que les mitificarà o les populartizarà, la qual cosa fa que la teva retina retingui imatges concretes sobre el tema. Més encara si hom no ha vista la pel·lícula i no ha llegit la novel·la; quan es posa a llegir-la li vénen al cap les imatges que ha vist, fugaçment, alguna vegada en algun triller. Això és el que em va passar amb “El cartero llama dos veces”, traduït cinematrogràficament afegint-hi un adverbi: “El cartero siempre llama dos veces”. Hom pot pensar que és una història d’amor, potser adúltera, en la que l’amant masculí truca dos cops al timbre per fer saber a l’amant femení que és ell i no un altre.  Per tant, abans de llegir la novel·la em venien al cap flaixos d’en Nicholson i la Lange abraçats, estimant-se apassionadament.

el-cartero-siempre-llama-dos-veces-usa-lobby-cards-3

  Llegint la novel·la, sí, en part no deixa de ser una història d’amor adúlter, entre la Cora Papadakis i en Frank Chambers, essent el tercer en discòrdia el marit de la primera, en Nick Papadakis, d’origen grec. En Frank va a parar per casualitat a un bar restaurant de les afores de Califòrnia, regentat pel matrimoni Papadkis. De seguida es produirà una atracció física entre la dona i l’amant, sense que, aparentment, el marit, com sol passar, se n’adoni. Però tot això es va embolicant, fins al punt que els dos amants planegen matar el marit per no tenir obstacles al seu amor apassionat.

Amb la lectura de la novel·la, veiem que el carter no és un carter, no és una persona que reparteix cartes i que, quan  truca de determinada manera, anuncia que és l’amant a la seva estimada; el carter és la mort. El que no tenim clar és si els dos cops que truca es refereix als dos intents de mort del Sr. Papadakis per part dels amants (la segona reeixida) o si es refereix que a la primera mort en Papadis i a la segona mort …. un dels dos amants.

Jaume Salés i Malian

 



Leave a Reply