Sobre “La caça de l’assassí”, de Fredric Brown
4 març 2013 — jaumerei 
Aquesta és la primera novel·la que he llegit de Fredric Brown, un autor, que el proper dia 11 de març farà quaranta-un anys que ens va deixar, i haig de confessar que m’ha deixat un molt bon regust intel·lectual. Fins ara no sabia que existia i que, a més, era especialista en novel·les de ciència-ficció i misteri. Algun dia d’aquests repetiré amb una altra obra.
A “La caza del asesino”, de la col·lecció “Club del misterio” quan hom la comença de seguida li ve al cap la novel·la de Knut Hamsun –que ja he comentat en aquest mateix blog- que porta per títol “Fam” i que és considerat per la crítica entesa –no per mi- com la seva novel·la cabdal. Efectivament, a “La caza del asesino” el protagonista, com a “Fam”, ja s’ensuma que serà un vagabund, un indigent i l’ombra del protagonista de la novel·la d’en Hamsun plana a l’ambient; per cert, una diferència sí que es veu d’entrada: el protagonista de la novel·la de misteri comentada té un nom que no amaga, William Sweeney, mentre que la novel·la “Fam” al protagonista-narrador no se li coneix el nom oficial, malgrat que en un moment donat en dóna un de postís: Tangen.
En Sweeney és un periodista –com en Tangen- que s’ha abandonat a la indigència momentània i viu en un parc públic amb el seu amic Godfrey –en l’obra se juga amb el nom curt d’aquest personatge, God, que, en anglès, vol dir “Déu”. Tot gira a la cerca d’un assassí o d’una assassina de noies rosses, d’ulls blaus i molt boniques. En Godfrey s’agafa a aquesta investigació empès per la bellesa d’una de les víctimes, Yolanda Lang –que en realitat es diu Bessie Wilson-, i l’hipnotisme que li produeix una figura que representa una dona molt sensual. En Sweeney és l’autèntic protagonista-investigador, atrapat per la bellesa de la Lang, a qui es va acostant cada cop més que avança en la investigació, amb permís del representant-manager d’aquesta. Però s’hi acosta tant que es crema, vigilat de prop pel Diable! Els mites, a vegades, més val que siguin inaccessibles perquè si són normals, a vegades, tenen trampa i desilusionen!
Una altra diferència amb “Fam” és que en aquesta novel·la el protagonista és narrador i en “La caza al asesino” el narrador és persona distinta al protagonista, fins al punt que a l’inici i al llarg de la novel·la interpel·la el lector, com si fóssim a “Niebla” d’Unamuno o davant d’una novel·la d’Ellery Queen.
Resumint, si hagués de recomanar-la al meu millor amic, ho faria.
Jaume Salés i Malian
