“Una certa justícia”, de P. D. James

En aquesta novel·la de Phyllis Dorothy James, en endavant P. D. James, el lector haurà de decidir, un cop acabada de llegir, si està d’acord o no o hi està a mitges, amb el que diu el títol. No faré pas cap espòiler i ho deixo a parer de cadascú.

Ens trobem endinsats en un panorama on hi ha assassinada una bona advocada, Venetia Aldridge, dins mateix de la màxima expressió del poder judicial britànic. En allà, tots els prohoms tenen coses a silenciar i a amagar. D’un d’aquests assumptes foscos en sortirà el desenllaç de la trama de l’assassinat de l’advocada esmentada.

una-cierta-justicia-pd-james-2975-MLM3766732448_022013-O

Ara bé, aquesta tot el que té de brillant com a professional ho té de desastrós i desestructurat en el camp personal, influenciada per una infantesa singular que la marcarà de per vida. Venetia Aldridge fa temps que es va divorciar del seu primer marit que ara viu amb una altra parella i que no vol saber res d’ella; té un amant casat amb una altra, que no es pot permetre el luxe que algú descobreixi el seu affaire i té una filla adolescent amb qui tot el dia es baralla i que acaba fent el que pot per fer sortir a Venetia de cistella.

La trama s’entrellaça amb una altra que també té a veure amb Venetia Aldridge i el seu passat com a advocada. Això pot despistar al lector però no al detectiu Dalgliesh, el qual, tocat per la flegma britànica i la pausa poètica, es mou amb tranquil·litat i envia els seus peons (Minks i Piers) per a acabar de resoldre-ho tot. Al final, efectivament, som davant d’una certa justícia.

Jaume Salés i Malian



Leave a Reply