La Sra. Tecla

       (Article publicat a El 9 Nou el dia 28 d’agost de 2015)

          Quan allà al mes de maig d’enguany vaig tenir l’oportunitat de pujar al campanar de l’església parroquial de Roda de Ter per participar en el programa de televisió que dirigeix i presenta en Xavier Cervera titulat, precisament, “Des del campanar”, que emet el 9TV, vaig poder contemplar un paisatge privilegiat. El programa dura una mitja hora en la que es parla d’un poble, de la seva vida social, de la seva història passada i present … La conversa, en el meu cas, ens va portar a parlar del que vèiem relacionat amb una part de la història de Roda. Un dels trets característics coneguts de Roda és que hi hagi dos ponts i que, a més, un dels quals, el Pont Vell, es desglossi en dos i doni com a resultat la dita de “pont sobre pont i una església a cada cap”. Doncs, bé, el campanar de Roda està situat a l’església del cap del pont i, aprofitant que aquesta església té com a adreça postal el nom de Pere Almeda, vam parlar de la importància d’aquesta persona, a la qual podríem qualificar com a mecenes, en el ressorgir cultural de Tecla_SalaRoda de Ter. Sense la seva intervenció, per exemple, no hi hauria hagut el Teatre del Centre Catòlic, ara ensorrat per culpa d’una mala conservació combinada amb una ploguda molt forta. Sort que els de l’Agrupació Pessebrista de Roda de Ter, en van fer un diorama i cada any, pels vols de Nadal, hom el pot recordar contemplant una excel·lent reproducció en escala.

Un altre dels temes que ens va portar la conversa, tot admirant des d’allà la fàbrica de La Blava, va ser el figura de la seva propietària, la Sra. Tecla Sala i Miralpeix, triada, l’any 2008, per l’Organització Capital de la Cultura Catalana com una de les set persones més sàvies de Catalunya. La “Sra. Tecla”, tal com li deien pràcticament tota una generació de rodencs, és rodenca de naixement. Però a més, per les seves obres, va ser nomenada, Filla Predilecta de Roda el dia 21 d’abril de 1963. I no és per menys! Podríem dir que Tecla Sala era una persona avançada al seu temps perquè no només era una dona empresària –avui dia encara costa veure això com a normal- sinó que, a més, tenia una gran, enorme sensibilitat social i buscava maneres perquè els seus treballadors poguessin tenir una vida confortable o que s’acostés a la confortabilitat, en uns moments, a mitjans del segle passat, en què la vida era realment dura. Ella, a Roda, va iniciar de manera efectiva el que ara molts ajuntaments intenten de fer: que tots els nens i les nenes de Roda tinguessin un joguet per les festes nadalenques, vaja el que ara es coneixeria com “Reis per a tots”. Tecla Sala, tot i marxar a l’Hospitalet, on va continuar i augmentar la seva indústria no es va oblidar mai de la seva vila natal. Així, va contribuir a diverses reconstruccions o reformes de la parròquia rodenca; va idear la construcció de l’escola-llar “Santa Tecla” i en va costejar les obres; va assumir el cost d’instal·lació d’un sistema de calefacció del convent de les monges dominiques; va cedir els terrenys per a la construcció de l’escola de nens a prop de la carretera d’anar a Manlleu; en aquest mateix indret, també s’hi van construir, en terrenys seus, el camp de futbol de Roda; ajudava les entitats sòcio-culturals i esportives rodenques; pagava vestits de la primera comunió a nens i nenes de treballadors de la seva empresa i, fins i tot, tenia pagats tot l’any dos llits a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona per si cap rodenc –cosa infreqüent aleshores- havia de ser ingressat per cap malaltia a la ciutat comtal.

Roda hauria de reivindicar més la figura i el paper de Tecla Sala. Amb el nom d’un carrer no n’hi ha prou. No es pot deixar que el seu nom vagi, només, associat a l’Hospitalet perquè, com va dir fa dues setmanes, Genís Sinca en el suplement d’estiu d’un diari que té nom de complement circumstancial de temps, immediat, “tot va començar a Roda de Ter”.

Jaume Salés

Jurista



Leave a Reply