RetadoR

(Publicat a El 9 Nou, del dia 25/01/2013)

                Aquest estiu passat, va sortir a la llum una notícia, si més no, curiosa: una ràdio de la província de Màlaga, concretament Radio Torcal d’Antequera, cada divendres fa un noticiari en llatí. Aquest recull de notícies no són de l’època d’en Cèsar August, ni parla sobre el Senatus romà, sino que són notícies d’actualitat de casa nostra, d’avui, només que són explicades en llatí. Durant una mitja hora, a través de les ones hertzianes d’aquesta emissora local es parla del que passa, del que interessa la gent, només que amb una llengua que, por molt que sigui l’idioma mare del nostre idioma, ens pensàvem que era mort i que només servia per llegir i traduir textos antics. Aquest fet no és un “rara avis” a Europa, ja que hi ha dues ràdios més que fan quelcom similar; i no són emissores d’estats folclòrics sinó que són en el si de dos dels estats que tallen el bacallà: Alemanya i Finlàndia. Segons comunicat de l’Agència Efe al respecte, la idea va sorgir en la clepsa del periodista Antonio Arquillo, el qual va contactar amb el Director del Departament de Filologia Llatina de la Universitat de Màlaga, en Cristóbal Macías, que és qui tradueix i redacta les notícies més destacades del noticiari llatí. Aquesta iniciativa es va emmarcar amb una experiència pilot posada en marxa per la Universitat de Màlaga per a ensenyar llatí d’una altra manera, a través del que s’ha anomenat “mètode Orbeg”, que ve a ser un mètode indoctiu-contextual, que implica ensenyar-lo com si fos una llengua viva, com es fa amb l’anglès o el francès a la gent de l’estat espanyol, per posar un exemple. Aquest fenomen sembla que cada cop va “in crescendo” i que la cosa ja ha transcendit més enllà de l’Atlàntic perquè, segons va publicar l’agència de notícies abans esmentada, “hi ha un moviment fort a Europa i a Estats Units d’Amèrica que demana un ús actiu d’aquesta llengua, amb les seves estructures bàsiques, sintaxi i pronunciació, i enriquida amb neologismes”. No està malament la idea,  tot i que l’escull més gran deu ser la pronunciació.

                Si això ja s’hagués extès i, per tant, tinguéssim prou vocabulari en llatí, potser ens sonaria familiar aquell refrany que diu “post festum, pestum”; tres paraules –de fet el refrany segueix amb tres paraules més que ara no reproduïm perquè estem en horari protegit-, tres paraules que volen dir molt. Aquest refrany ens alerta que després de les celebracions, de les festes i festetes, torna, ressorgeix la crua i dura realitat, sobretot durant el mes de gener on el primer regal de Reis anticipat sol ser la pujada d’impostos sobre allò que ens hauria de permetre viure amb més comoditat i amb més benestar. Aquest any, a més, com a torna, els nostres socis –a vegades dir-ne amics sona rar- europeus va i ens endinyen un augment de l’IVA dels medicaments. Alça Manela! És a dir, no hem acabat de pair encara els canalons de Nadal i les coques i els torrons de Cap d’Any (el “festum”), que ja ens presenten el “pestum” per acabar-nos de rematar.

                Com deia aquell infant a l’hora de brindar, amb una beguda sobre la qual els catalans ara cobrarem un impost addicional, “a veure si amb l’any nou s’acaba d’una … vegada la ditxosa crisi”, que està per tot arreu i no se’n vol anar. Crisi que, sobretot, pateix la gent de baix i no acaba d’entendre – i menys mentre surten a tort i a dret notícies i sentències judicials sobre milions d’euros que vénen d’arques públiques i van a butxaques privades sense escrúpols-. Ja se sap que “beneficium accipere, libertatem est vendere”, és a dir, que acceptar un benefici és perdre la llibertat.

                I el poble què? Doncs, entonant el “sic transit gloria mundi”, que en versió julioiglesiana vol dir “la vida segueix igual”, mentre ens distraiem mirant futbol (“pediludium”) i mirem com baixa la prima de risc (“discriminis vectigal”). Potser sí que dit així, fa de més bon pair!

                                                           Jaume Salés

Jurista

Tweet