RetadoR

                Hi ha lectures que, quan les fas amb pocs anys de vida, et marquen per sempre més i, fins i tot, les idealitzes. En un dels llibres amb què m’ha passat això és en “Pickwick (Documents pòstums del club d’aquest nom)” –la primera vegada el vaig llegir en castellà amb el títol “Papeles póstumos del Club Pickwick”-. El meu pare, el millor recomanador de lectures que he conegut mai, em va donar l’exemplar i em va dir que m’agradaria. Quan me la va recomar em va dir que no m’espantés amb la gruixudària del volum, perquè, com en el Quixot, era una novel·la amb un seguit d’històries curtes a dins. I ho va encertar! Suposo que perquè em coneixia molt. Ara de  gran, quan a vegades no saps què llegir perquè t’atabala el màrqueting i hi ha novel·les a tongades –ara històriques, ara de vampirs, ara de crims nòrdics, etc.-, a vegades et refugies a valors segurs, a recordar, a tornar a assaborir lectures que t’han deixat bon sabor a les neurones.

                  Doncs, sí, la relectura ha reafirmat que aquesta obra d’en Charles Dickens és gratificant. En Pickwick, com el cavaller de la trista figura, se’n va a conèixer gent i la societat britànica, londinenca en particular. I ho fa acompanyat dels Srs. Winke i Snodgras. Cap dels dos, però, no són escuders seus, sinó amics, que el veneren i li tenen un respecte reverencial, tot i la distància d’edat que els separa. Aquesta distància que farà, per exemple, que els dos joves acompanyants s’enamorin i es casin, respectivament, amb Arabel·la Allen i Emília Wardle. Per a l’èxit de sengles festejos és clau la intervenció i la protecció del Sr. Pickwick, el qual no té sort amb les dones i, a pesar que manifesta que no es vol aparellar perquè ja és gran i el seu objectiu a la vida és l’estudi de la raça humana des d’un punt de vista sociològic, acaba anant a la presó per un injust i irreal  incompliment de promesa de matrimoni amb la seva casera; en Pickwick, fidel als seus ideals, prefereix passar un temps a la presó abans de reconèixer que ha incomplert una promesa, quan no és així. Geni i figura!

                Parlant de dones, qui sí que té èxit és en Tom Weller, el pare del fidel servent –Sam- d’en Pickwick. No només s’ha casat dos cops, sinó que quan envídua, de seguida li surten pretendentes, sobretot vídues. Segons ell, aquest èxit li ve pel fet de ser cotxer: “Un cotxer fet i pastat és una mena d’anella entremig de la solteria i el matrimoni i no hi ha persona que hagi corregut una mica que no ho sàpiga”. El seu fill, Sam Weller, tampoc no es pot queixar; acaba casant-se amb la bella serventa Mary i, fins i tot, tenen descendència. En Sam, però,  és capítol a part. El seu caràcter positiu, d’haver viscut molt de món, resolutiu quan cal, irònic, es fa estimar des del primer dia. No hi ha ningú tan fidel com ell al Sr. Pickwick; fins i tot es fa arrestar per compartir presó i cel·la, quan convé, amb el seu amo! Si important és la figura d’en Pickwick no ho és gens la del seu complement, en Sam.

                En aquesta obra no hi manca la figura d’un dolent –Jingle- que es burla inicialment d’en Pickwick i els seus amics, però la humanitat del protagonista és tan gran que el salva físicament i econòmicament a ell i al seu criat –Job Trotter-,  malgrat que aquests van fer passar una mala nit al Sr. Pickwick fent el ridícul davant d’un cor de senyoretes. Tampoc no hi pot faltar un conte de Nadal, aquest cop protagonitzat pel sagristà i fosser de cementiri d’un poble, Gabriel Grub, a qui els follets van segrestar perquè era mala persona i no suportava que l’altra gent disfrutés i estigués alegre, sobretot per Nadal. A l’estil del que li va passar a l’altre personatge dickensià, Sr. Scrooge, a en Grub els follets li van ensenyar com era i després el van deixar anar de nou al món dels humans; quan va tornar al poble, al cap d’un temps, havia canviat com una mitja. La lliçó és que quan els homes s’engrundeixen i beuen tots sols en temps de Nadal, poden estar ben segurs que no els reeixirà poc ni gaire, ja es tracti de begudes de primeres marques, ja sigui d’altres de graus tan excessius com la que va poder tastar en Grub a la cova dels follets. Parlant de begudes, en l’obra hi surt constantment l’aiguardent –i en menor mesura la cervesa- com la beguda omnipresent, que planeja en totes les escenes del llibre, amb alguna excepció, com pot ser el ponx calent que va servir per evitar una pulmonia a en Pickwick després que aquest s’ensorrés sota el gel d’un rierol en el que hi patinava.

                En fi, aventures i desventures d’un personatge singular a través d’una geografia londinenca al més pur estil dickens, farcit d’historietes de bon cor i final feliç. Per llegir a qualsevol època i a qualsevol moment, per qualsevol edat. Un valor segur.

Jaume Salés i Malian

Tweet