50 anys de l’Escola de Sant Joan
1 octubre 2012 — jaumereiUn dels temes recurrents i esdevinguts ja clàssics a la Roda de Ter actual, és quan es construirà la nova escola. Ara que està tot a punt i la pilota la té la Generalitat de Catalunya, si no fos per la ditxosa crisi, potser aviat seria una realitat. Mentrestant, l’escola està de prestada, de lloguer, en un lloc on hi ha hagut, en els últims cinquanta anys activitat escolar. Concretament en un dels quadrants que forma la intersecció de la Carretera d’anar a Manlleu i la Carretera d’anar a Santa Maria de Corcó-L’Esquirol. Quan es va decidir encabir-la aquí provisionalment, va ser degut a què, en aquest lloc, hi havia un mínim d’infraestructura i tradició d’haver-hi una escola. Aquest lloc, precisament, es coneix com “l’escola de Sant Joan” o “l’escola dels capellans”. Fins que les Germanes Dominiques no van marxar de Roda aquest recinte formava part de l’escola Sant Lluís Bertran i, en els últims temps, hi havia les classes de pàrvuls.
L’origen d’aquest complex escolar és degut al fet que la que era coneguda com “l’escola popular” i que tenia la seva seu als locals parroquials, va arribar un punt que va esdevenir insuficient per encabir els alumnes que hi volien anar i, malgrat les reformes fetes, hom aconsellava exportar l’escola a un altre lloc, més funcional. El que es va planificar l’any 1961, va ser una realitat el 30 de setembre de 1962, ara fa cinquanta anys. A part de les autoritats locals dels ajuntaments de Roda de Ter (amb l’Alcalde Josep Ribas Sanglas al capdavant) i de Les Masies de Roda, hi assistiren les autoritats religioses (Mn. Enric Bonada, que va fer un repàs històric sobre l’Escola Parroquial, amb un parlament emotiu i ple de vibració espiritual, segons recull “EL RODA DE TER” del moment), el Doctor Eduard Junyent (en representació del Bisbe), exdirectors de l’escola (com Mn. Francesc d’A. Espinalt i Mn. Joan Soler), Mn. Joan Ciuró, antics mestres, destacades personalitats (com Joan Solanich, Dr. Trens –persona important del món cultural-, Sr. Salamí, Sr. Figueres –arquitecte-, la filla i la néta de la Sra. Carme Vila) i, sobretot, la presència de la benefactora Sra. Tecla Sala, la qual hi va assistir amb els seus fills Pau i Rossend. La “Senyora Tecla” va ser qui va fer més possible aquest nou complex escolar; sense ella, això sembla indiscutible, no hauria vist la llum. Va ser un acte més de generositat d’ella envers el poble de Roda, el qual sempre li estarà en deute, per molt que faci.
La Providència, diuen, és capriciosa i ha volgut fer coincidir aquesta efemèride joiosa i festiva amb la mort enguany del rodenc Emili Teixidor, exprofessor en la primera època de l’escola dels capellans, el nom del qual és el que porta ara l’escola pública que, actualment i en espera de l’emplaçament definitiu, ocupa, precisament aquests mateixos locals i terreny. Pocs dies abans del seu decés, hi va ser present i va poder estar amb contacte amb qui a ell més li agradava, els alumnes.
Quan la “Senyora Tecla” va fer possible la construcció d’aquest complex escolar, segons la cultura popular rodenca transmesa per tradició oral, diuen que va dir que preferia que la propietat d’aquesta escola la tingués la parròquia de Roda i no les religioses perquè aquestes un dia podria ser que marxessin del poble (quina visió de futur!) mentre que de rector n’hi hauria sempre. Alguna hora, però, s’hauria d’esbrinar si realment la va donar a la parròquia o al Bisbat i, en el primer cas, com i perquè va passar del primer al segon; això, en tot cas, ha de ser objecte d’un altre estudi més profund que algun dia s’hauria de fer. De totes maneres, veient la generositat de la Sra. Tecla Sala no deixa de sorprendre i contrastar amb què, actualment, l’Ajuntament de Roda ha de suar de valent per pagar el lloguer d’aquest espai al Bisbat per tal de garantir que els alumnes no es quedin al carrer i sense un lloc on poder estudiar i formar-se, mentre espera que la Generalitat construeixi la nova escola. Davant d’això, qualsevol altre comentari hi sobra i, com deien els antics romans, intelligenti pauca.
Jaume Salés i Malian
(Publicat a la Revista “Roda de Ter” de Festa Major 2012)