Sobre «Incerta glòria», de Joan Sales
11 juliol 2012 — jaumerei Aquesta novel·la retrata un moment de la Guerra civil espanyola, des del cantó de l’Exèrcit de Catalunya, però no discuteix ni la guerra ni les justificacions de cap dels bàndols. Sí que retrata la societat catalana durant la dita guerra i la postguerra, marcant els contrastos entre les classes baixes i les altes, amb l’enriquiment d’aquestes últimes.
De fet, la novel·la es narra a través, primer, de les cartes que envia en Lluís de Brocà a un tal Ramon; segueix, amb les cartes que la Trini, dona del dit Lluís, envia a un amic dels dos, Juli Soleràs, que és un personatge cínic, maleducat a estones, impertinent, que no té escrúpols (ni per flirtejar la Trini a esquenes d’en Lluís, ni per canviar de bàndol) i, finalment, amb la versió intimista i personal d’en Cruells, un seminarista-soldat-exsoldat, amb dubtes vocacionals intermitents.
És curiós com l’autor va conduint el lector a situar-se en el pensament, idiosincràcia, dels diferents narradors. És de la suma d’aquests que hom es fa la composició de lloc de la història que explica la novel·la.
Llegir aquesta novel·la és una bona manera d’homenatjar Joan Sales, en aquest any Calders-Sales-Tísner.
Jaumerei.
