RetadoR

Fa unes tres setmanes, vaig llegir un reportatge d’El 9 Nou sobre les ràdios municipals en el qual es feia evident que hi ha ràdio més enllà de les ràdios principals que abarquen la cobertura hertziana de tot, o pràcticament tot, el territori nacional (entenent com a nacional, l’àmbit geogràfic de Catalunya). Se’n destacava la pervivència i la constància d’aquestes petites emissores, ancorades modernament a partir del dial 107, per tal d’informar, a nivell local o comarcal, de l’actualitat que no diran mai aquelles altres emissores, que abans hem citat. A més, les ràdios locals són l’embrió de futurs professionals d’aquest sector; hi ha destacats locutors i locutores i/o corresponsals actuals de Catalunya Ràdio, d’Onda Cero o de Rac1, per citar-ne alguns, que cada dia laboral o cada cap de setmana ens expliquen l’actualitat i, qui n’ha conegut l’origen, sap que la seva carrera la va començar al poble on va néixer o va residir. I això és i ha de ser pels seus convilatans i per a ells motiu de satisfacció. Molts dels coneguts escriptors, periodistes, van començar a poble fent aquesta feina … tot i que llavors no ho era una feina, era més una gran afició o una precoç vocació.

Si descendim de la generalitat al cas concret, un dels exemples de bressol d’escriptors, locutors radiofònics o periodistes, és Roda de Ter. La tradició radiofònica a Roda ve de lluny. De fet, Ràdio Roda va néixer l’any 1950 i, copiant el títol d’una obra d’Alvaro Baeza –escriptor que va ser famós per sortir a programes nocturns a la televisió, alguns dels quals pretenien travessar el Mississippí- podríem dir que Ràdio Roda va néixer a la rectoria, regentada en aquells temps per Mossèn Josep Tordera. Concretament, va néixer oficialment el dia 23 de setembre de 1950, oficiosament finals d’agost (sociològicament, algú hauria d’estudiar la importància del dia 23 de setembre per fer coincidir efemèrides a Roda de Ter). Així ho testimonien dos cronistes de la història de Roda, en Miquel Vilar i Blanch –Manolito- i en Jaume Salés i Sanjaume –el meu pare- en els seus articles en periòdics i llibres locals. Repassant la història radiofònica rodenca, s’hi pot descobrir la rivalitat que tenia amb Vic per poder ser la ràdio de referència a la comarca, en èpoques –en plena dictadura- en què només n’hi podia haver una. Fent un símil amb un partit de tennis, Roda va guanyar el primer set aconseguint tenir el número EFE 53 de la xarxa d’emissores del “Movimiento”, dos número per davant de l’emissora de Vic (EFE 55), però el matx se’l va emportar, finalment, la capital d’Osona quan, l’any 1962, en reorganitzar-se totes les emissores de l’estat espanyol es va reincidir amb la idea que a Osona només hi podia haver una emissora i no dues i, malgrat que per antiguitat, hauria tocat a Roda, les forces vives vigatanes van cridar a les rodenques i els van deixar clar que l’emissora d’Osona seria, sí o sí, la de Vic i, com a premi de consolació, Roda ja podria emetre en freqüència modulada … el problema és que aquesta freqüència, aleshores, no tenia clientela i no hi havia infraestructura per potenciar-la. Total, això va provocar la desaparició puntual de Ràdio Roda, fins al febrer de 1984 que va tornar a renéixer, com una “au fenix”, i des d’aleshores encara està emetent ininterrompudament. I que duri.

Hi ha erudits, mal  o poc informats, que es creuen o volen fer creure que alguns dels grans personatges de la nostra cultura, literatura o periodisme nacionals, per exemple, els va venir de cop el seu saber en el moment en què van trepitjar Barcelona i s’obliden, o ignoren –i això seria pitjor-, que molts d’ells van provar i polir les seves arts en els periòdics, revistes, ràdios i altres escenaris culturals de poble. Això s’ha de reivindicar en cada moment en què a algú li flaquegi la memòria. Com escrivia Lev Tolstoi en la seva magna obra “Anna Karènina”: els pobles que comprenen allò que és important en les seves institucions i les estimen, són els únics que tenen esdevenidor i que hom pot qualificar d’històrics. Doncs, això!

Jaume Salés

(Article publicat a «El 9 Nou» del dia 24 de maig de 2013)

Tweet