A Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda, in memoriam

            (Article publicat a El 9 Nou, edició del dia 31/10/2013)

                      El dia 2 de novembre d’enguany farà exactament tres-cents anys que, a Vic, va ser penjat, sense cap garantia jurídica, en Bac de Roda. Tres dies abans havia estat fet presoner al Mas  Torrent, de Roda, on estava amagat fins que la traïció d’un tal Riera de Vallfogona, antic amic seu, passat més tard a les tropes borbòniques de Bracamonte, el delatà i fou portat a la ciutat del Sants lligat a la cua d’un cavall. L’efemèride, en el moment actual que viu Catalunya, és d’obligat record i més, permeteu-me la immodèstia, si el que subscriu és, com ell, rodenc. Per parlar sobre aquest heroi  amb més propietat, vaig a pouar en una conferència que va fer el meu pare, Jaume Salés i Sanjaume, el dia 22 de maig de 2005 a Roda.

Donant la raó a Mossèn Francesc d’A. Espinalt (rector de Roda a mitjans segle XX), el pare s’apunta a la tesi que la casa natal d’en Francesc Macià i Ambert (en endavant, Bac de Roda) era a Can Quel, a la Plaça Major del poble. D’aquesta casa, abans, ja se’n deia Can Macià; era la casa del seu besavi i, en començar el segle XVIII, era la llar del seu germà Miquel, d’aquí l’apel·latiu de Can Quel. En Bac, després de casar-se amb Anna Maria –també dita Marianna- el dia 21 d’agost de 1672 passà a viure al Mas Bac de Roda i d’aquí en surt el seu sobrenom que l’ha fet conegut a la història. Tot i que la Marianna va viure poc, del matrimoni en van néixer quatre nois i tres noies.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En Bac de Roda era membre del Grup dels Vigatans, que no vol dir de Vic, sinó que era un terme que indicava homes notables de la Plana i, fins i tot, de més enllà (Manlleu, Roda, Perafita i, fins i Sant Hilari Sacalm) que estaven descontents amb Felip V i que es van reunir, el dia 17 de maig de 1705 a l’ermita de Sant Sebastià, de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, per signar un compromís per aixecar una tropa de sis mil homes en suport de l’Arxiduc Carles d’Àustria. Això hi ha qui ho considera l’inici de la Guerra de Successió. Suposo que en els actes del tricentenari, que capitalitzen els intel·lectuals de Barcelona, hi haurà un destacat per a en Bac de Roda. Aquest, en nom del Grup dels Vigatans,  té una actuació privilegiada en el Pacte de Gènova on en Mifford Growe, representant de la Reina d’Anglaterra, es compromet a desembarcar a Catalunya vuit mil infants, dos mil genets i dotze mil fusells per ajudar els catalans. Bac de Roda, no només va ser un guerriller, sinó que també era un veritable home d’acció experimentat i bon negociador a la vegada. Són molts els fets d’armes en què intervingué en Bac de Roda, entre ells l’entrada a  Barcelona del Rei Carles d’Àustria, el qual va concedir, quan es va fer efectiu, als vuit principals caps del Vigatans, entre ells Bac de Roda, el grau militar de Coronel i el títol o privilegi de cavaller o de ciutadà honrat. Per això la cançó popular li diu “cavaller Bac de Roda”.

Això de la “puta i la Ramoneta” es veu que ve de lluny, ja que el Consell de la ciutat de Vic, segons testifiquen cartes enviades al Virrei, tot i tenir pràcticament tota la comarca aixecada a favor de l’arxiduc Carles, mantenia la ficció de restar fidel al Virrei i a Felip V. Quan un fatídic 30 d’agost, Vic va caure en mans dels borbons es publicà un indult per a aquells que es volguessin rendir. En Mas de Roda s’entregà el mateix dia i en Carles Regàs dos més tard; però en Bac de Roda no i continuar fidel fins a morir! Ell ho va donar tot per Catalunya: manllevà diners, hipotecar la seva hisenda i va comprometre el present i futur dels seus fills per una Catalunya digna. Tres-cents anys després, la memòria d’en Bac de Roda mereix un poble i un homenatge que estigui a la seva alçada.

Jaume Salés

Jurista



Leave a Reply