RetadoR

             Amb permís de la profecia dels Maia –i sobretot dels que gosen interpretar-la- s’acosten dies de germanor oficial –i no parlo dels possibles pactes de govern, que amb això també es veu que hem de ser originals. Aquests dies, sigui per l’esperit de Nadal –esperem que dels tres que va visitar el Sr. Scrooge, d’en Dickens, sigui el bo- o pel que sigui, sembla que tothom ha de respirar bonhomia, solidaritat, caritat … tot i que a vegades sembli fingida. Som a prop dels dies en què tothom vol treure milions d’euros per tapar forats però que s’acaba acontentant amb recuperar la inversió desemborsada amb la insignificant “pedrea” o calderilla. Dies en què les bombolles del cava –pendents d’un boicot- prenen vida, tot i que, en aquest any de retallades, no tenen tan glamour hollowoodià i són mes d’estar per casa –a vegades el que és bo és el que hi ha més a prop, encara que no ens n’adonem sempre. Dies en què més d’un o d’una es torna nostàlgic i acaba tornant als orígens –a casa- per poder menjar torrons. Dies en què, de pic o de palada, les televisions ens passin aquelles pel·lícules de cada any per aquesta temporada en què aquell avi barbut i de cabell blanc, amb molts de quilos de més –tants com bondat porta a dins- vola amb un trineu tirat per rens per acabar fent bàsquet en xemeneies estretes per a satisfacció dels més petits de la colla. Dies en que, per aquest mateix motiu, catalans de la ceba –no precisament dolça-  volen imposar el Tió a cops de bastons declarant la guerra als equilibristes Pares Noëls que es passen els dies –i nits- penjats de balcons de les nostres contrades, tot per culpa d’aquella beguda de color negre i amb gas que el  va pintar de vermell quan originàriament, sembla, era de color verd. Dies en què tothom espera tenir un amic invisible que li llegeixi el pensament en comptes de regalar-li qualsevol altra cosa que no passi d’un pressupost cada cop més auster. Dies en què qualsevol aprofitat –i aprofitada, que hi ha de tot a la vinya del Senyor- va i desitja Bon Nadal a tothom però que només es llença a fer petons a objectius seleccionats prèviament amb qui no gosaria mai, si no fos amb aquesta excusa, de posar el nas tan a prop de l’orella del seu objectiu. Dies en què l’infant de la casa, a sobre la cadira o de la tarima improvisada, dirà de memòria el vers de Nadal, mentre els oients escuren el moneder cada cop més escurat. Dies en què parlem de Pau mentre alguns continuen en guerra i la resta de països s’ho miren xiulant. Dies en què … poseu-hi l’exemple que volgueu.

            Però tot això que passa, d’una manera més o menys repetida, cada any, aquest no passarà a no ser que qui interpreta la profecia Maia s’hagi passat de frenada. Vejam si tanta predicció apocalíptica resultarà que serà cosina germana de la il·lusió dels Reis d’Orient –o d’Andalusia, segons en Benet XVI- o del Tió que quan hom és savi … Doncs, bé, amb permís de tot això i per al que pugui ser, voldria acabar amb una Nadala; una de les tantes que va escriure el meu pare, en Jaume Salés i Sanjaume. Perquè si la llegiu serà que el món no s’ha acabat i, per tant, els que quedem haurem de mirar de millorar-lo, per molt que alguns s’entestin a posar-nos-ho difícil:

                        Com cada any ha arribat el Nadal !

                        Posem discos de música dolça,

                        i amb figures de fang,  i la molsa

                        que hem collit a l’ombrívol fondal,

                        hem bastit un pessebre com cal

                        en un lloc principal de la sala,

                        i un avet al replà de l’escala,

                        i un boix grèvol florit al portal.

                        Amb joiós i amical tarannà

                        ens donem uns i altres la mà

                        i, perquè avui és dia que escau,

                        ens omplim tots la boca de pau.

                        I la pau tan escassa que va !

            Doncs, això, Bon Nadal i Feliç 2013 … amb permís d’alguns profetes!

Jaume Salés

Jurista

Tweet