RetadoR

                     És una de les novel·les típiques de Jules Verne, en el sentit que combina aconteixement científic –molt documentat- i trama  de personatges amb final feliç. El que passa és que, en aquest cas, els diferents quadres de personatges queden bastant separats en el “timing” de la narració; per exemple, el fet del casament, oficiat per part del Jutge John Proth, dels joves i ben plantats Seth Stanfort i Arkadia Walker, que passa a l’inici, no en sabem res més fins molt avançada la història. Perquè la història en si i principal és l’evolució de l’amistat entre els Srs. Dean Forsyth i el Doctor Sidney Hudelson passant per totes les fases: amistat íntima, afició compartida pels meteors, rivalitat obsessiva i destructiva –pels meteors- i retorn a l’amistat més sincera, fins i tot emparentant-se per la unió de Francis Gordon –nebot de Dean Forsyth- i la Jenny Hudelson –filla gran del doctor Hudelson i la Flora Clarish-.

                Confirmant que en aquesta novel·la hi ha històries com regnes de taifes –malgrat que al final conflueixen- ho tornem a trobar amb l’existència d’en Zephyrin Xirdal i el seu món –amb intervenció especial del cobdiciós tutor d’aquest el Sr. Robert Lecoeur-. Si el meteor es precipita és gràcies a en Xirdal. Tot és culpa del meteor: l’enemistat dels dos amics –ja comentada- , el patiment dels dos enamorats, la indignació de les famílies dels dos amics amb la seva actitud, la cobdícia del món mundial –on hi ha representada Andorra- i la crisis i reconciliació d’en Seth i l’Arkadia.

                Quan l’autor embarca tots els actors principals i secundaris de l’obra en els vaixells direcció a Groenlàndia per anar a l’encontre del meteor, hom ja té el pressentiment que s’acosta el final feliç, amb la caiguda final del meteor. Només així tothom pot viure tranquil.

Jaume Salés i Malian.

Tweet