RetadoR

El dia 21 de setembre de 1952 es van inaugurar els Gegants de Roda. Aquest mateix periòdic se’n va fer àmpliament ressò en els mesos posteriors a la fita: parla de “més de dues mil persones” que omplien, no només la Plaça, sinó també els carrers Bac de Roda i Ramon Martí Roca, els carrers de baix i de dalt. Ara pot semblar una nimietat, però la festa fou tal que, fins i tot, va ser gravada (i retransmesa uns dies més tard) per Radio Nacional de España, amb el famós Federico Gallo al capdavant, i amb el suport sobre el terreny de Ràdio Roda, capitanejada per Miquel Vilar Blanch, i es va gravar, també, un mini reportatge per al NO-DO. Tot això té un valor enorme si tenim en compte que l’any 1952 no hi havia gaire maneres per convocar tan massivament la gent, per tant va funcionar i molt el boca-orella.

                Els Gegants i Capgrossos van arribar a un quart i cinc minuts de sis de la tarda a la Plaça, provinent d’una cercavila iniciada, com es fa ara, al Carrer Verdaguer; els acompanyaven els Gegants amb els seus respectius Capgrossos de Vic, Manlleu, Torelló i Salou. Qui amenitzava l’acte era la Banda del Regimiento de Jaén,  una de les millors bandes militars de músics de Catalunya, sota la direcció del Capità D. Francisco Sànchez Curtola. Aquest banda, a part de les obres escaients del moment –com la sarsuela “Gigantes y Cabezudos” del mestre Manuel Fernández Caballero- també va interpretar una dança feta expressament per a l’ocasió del recentment traspassat mestre Agustí Cohí Grau, amb vinculacions rodenques, el qual també va compondre la “Sardana dels Gegants de Roda” que, en aquella ocasió, va ser interpretada davant les autoritats per la cobla “La Lira” de Sant Celoni.

                Tot això va ser possible gràcies a quatre noms propis: en J. Farell, que va dibuixar els gegants; en Miquel Macaya, que va ser l’encarregat de trobar una personalitat als gegants que lligués amb Roda i el seu entorn i d’aquí ve que siguin el Baró i la Baronessa de Savassona; en Joan Pujols Quintana que és qui va donar els gegants al poble; i, finalment, l’Alcalde del moment, en Josep Pujols Claveras que podríem dir que ho va coordinar tot. Aquest, en el seu parlament,  a banda dels agraïments obligats, va expressar el desig de què els assistents es quedessin amb la idea de què el que van viure aquella jornada quedaria incorporat “al calendari històric de les grans dates que han donat nom i prestigi a Roda de Ter”. Per això ara ho estem recordant de nou.

Jaume Salés i Malian

(Publicat a la revista «Roda de Ter» de Festa Major 2012)

Tweet