RetadoR

A mi m’hauria agradat molt saber música i tocar un instrument (el piano, la guitarra o el saxo em tenen el cor robat). Gràcies a un amic vaig poder tocar una mica la guitarra, però no llegint música, sinó a través d’un sistema alternatiu i, en tot cas, memoritzant totes les peces. Però com que música no en sé, però sí que m’agrada, em diverteixo posant lletra, tan poètica com puc i tan fidel com puc a l’original, de bastantes cançons. Ara, en època estival, és tradició que hi hagi cantades d’havaneres i que s’acabin amb  «La Bella Lola». Com que sóc dels que penso que, per acabar una cantada d’havaneres a casa nostra, fa més que s’acabi amb «El meu avi», però no puc lluitar contra la moda que ja s’ha imposat, diumenge passat, a la cantada  d’havaneres del meu poble, Roda de Ter, mervallant-me amb com ho feien els de la «Societat Gastronòmica de l’Esquirol», vaig pensar que estaria bé poder fer una versió catalana de «La Bella Lola» i aquest n’ha estat el resultat:

Després d’un any de    no veure terra

perquè la guerra          m’hi va obligar,

vaig tornar al port       per si la veia,

la noia que_em             va_enamorar.

Quan passejava           vora la platja,

la Bella Lola_amb        el seu posat,

els mariners                se la miraven,

tothom quedava          bocabadat.

Ai que content

que em vaig quedar,

quan a la platja_amb

el mocador_em

vas saludar.

I quan després

amb tant d’anhel,

vas abraçar-me

em feu l’efecte

que estava al Cel.

La cubaneta                trista plorava,

al mar i sola_amb        el seu promès,

el mariner                   la consolava:

Lola no ploris,              no passa res.

Amb aquest Sol          i el mar en calma

sembla que el temps    s’hagi aturat,

només tinc ulls             per contemplar-te,

tot és bonic                 al teu costat!

Ai que content            que em vaig quedar,

quan a la platja_amb   el mocador_em

vas saludar.

I quan després            amb tant d’anhel,

vas abraçar-me           em feu l’efecte

que estava al Cel.

Jaume Salés i Malian

1 d’agost de 2014.

Tweet