RetadoR

Els llibres d’en Ken Follet, aparentment, són autèntics totxos però que si t’atreveixes a obrir-lo i a llegir-lo amb mètode de formigueta –una mica cada dia- al final t’oblides del volum i entres en un món en què tens diferents escenaris d’accions, amb múltiples protagonistes que a vegades es mesclen però que són minimóns paral·lels. Ja passava amb “Els pilars de la Terra”, en “Un món sense fi”, en “La caiguda dels gegants” i ara passa, òbviament, en “L’hivern del món”. En aquesta última obra, com passava en les altres obres de l’autor, es veu l’evolució de les diferents famílies que vam conèixer, patir i disfrutar en el primer volum: els Fitzherbert, el Von Ulrich, els Peixkov, els Dewar, els Williams, els Leckwith. També en aquest es veu l’evolució d’aquestes famílies no només en els personatges del primer volum, sinó en els seus descendents. I la gràcia és que t’entra d’una manera tan natural que sembla real … En “L’hivern del món” molts personatges s’han fet forts: Carla Franck (de soltera von Ulrich), per exemple, és una digna successora dels seus pares sumats; en Lloyd Williams finalment aconsegueix la dona desitjada i millora, si pot ser, la versió de la seva mare al costat del poble, ara que se sap que és el fill bastard del Comte d’Aberowen; en Woody Dewar es fa el seu lloc fora de la política nord-americana, tot fent de fotoperiodista; en Volódia Peixkov és tota una institució en el món dels espies rus, ara que sap  que el que es pensava que era el seu pare no ho és però que se l’estima com si ho fos; …

Una altra de les aportacions d’aquest llibre és que retrata de manera fiable, creïble i molt realista no només l’ambient de guerra de la Guerra civil espanyola o de la Segona Guerra Mundial, sinó també l’ambient polític i social de cadascuna d’aquestes societats. Per a aquells alumnes a qui avorreixi escoltar o estudiar història, els recomanaria que llegissin aquest llibre perquè viuran, com si fos un documental televisiu, aquells moments. És un bon retrat de la societat i, alhora, un bon retret a la manera d’actuar dels dirigents mundials davant dels problemes que afecten a la gent de peu. A veure si algú dels que manen se’l llegeix i aprèn a fer les coses millor, com a mínim, a no repetir errors.

I, aleshores, esdevé el miracle, un cop més: el llibret se’t fa curt!! I a sobre esperes amb candeletes la seva continuació !! Sr. Follet no tardi tant, que han quedat moltes històries pendents. Hi ha personatges que, biològicament, estan arribant al final de la vida: Ethel Leckwits, la Maud von Ulrich, el Comte Fitzherbert …, d’altres que han encaminat noves vides: en Werner i la Carla Franck, en Lloyd i la Daisy Williams, en Woody Dewar i Isabela (Bella) Hernàndez; en Volódia i la Zoia Peixkov … Hem viscut tantes coses amb ells, hem compartit tantes emocions, que són com una colla d’amics, ja, de casa nostra. I estem frisossos per saber què els acaba passant.

Jaume Salés i Malian

Tweet